La Rosa de Foc
L'argentí Antonio Loredo, redactor de la revista anarquista Tierra y Libertad, va ser empresonat arran dels fets de la Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona. Des de la presó va escriure, referint-se a aquells aldarulls: «En donde el pueblo luchó con denuedo, llegando a imponerse por el terror, fue en Barcelona, la Rosa de Fuego, como la llamarenos nosotros en América». La capital de Catalunya era una bella ciutat (la rosa) i l’epicentre de la lluita obrera (el foc revolucionari). Hem volgut posar aquest nom a una nova col·lecció de llibres digitals, coeditats per la Càtedra i l’Editorial Afers, perquè avui la rosa és l’ideal de millora de la societat des del coneixement i l’anàlisi històrica el foc revolucionari que ha de transformar la humanitat.
1. Josep-Lluís Carod-Rovira / Jordi Casassas i Ymbert:
Josep Termes i el catalanisme popular
El professor Josep Termes va morir el 9 de setembre de 2011. El 2021 se’n va complir el desè aniversari i per això la Càtedra de la Universitat de Barcelona que porta el seu nom va organitzar, conjuntament amb l’Ajuntament de la Fatarella, una jornada commemorativa. L’acte continuava la tradició, iniciada el 2012, de celebrar les Jornades Josep Termes al poble d’on era originària la seva família materna i on ell tenia casa i hi passava els estius. El present llibret, que és el primer de la nova col·lecció «La rosa de foc», coeditada per la Càtedra i l’Editorial Afers, aplega els textos de les conferències pronunciades per Josep-Lluís Carod-Rovira i Jordi Casassas i Ymbert. L’antic dirigent d’ERC i assagista se centra a explicar l’impacte del catalanisme popular en la teoria política de l’independentisme, mentre que el catedràtic emèrit i president de la Universitat Catalana d’Estiu aporta la visió historiogràfica sobre el significat de la formulació que Termes va fer dels orígens populars del catalanisme, a partir de l’anàlisi històrica, per replicar a qui, des de la politicologia, reproduïa els vells esquemes interpretatius de l’estalinisme sobre els orígens burgesos de tots els nacionalismes.
Barcelona: Càtedra Josep Termes - Editorial Afers, 2022, 66 pàg.
2. Ginés Puente Pérez:
Teresa Mañé Miravent (1865-1939): la intel·lectual anarquista
Teresa Mañé Miravent, coneguda també amb el pseudònim de «Soledad Gustavo», va néixer a Cubelles el 26 de novembre de 1865 i tingué una vida pública i política importantíssima en la construcció del moviment anarquista entre els segles XIX i XX a Catalunya, Espanya i a l’Amèrica Llatina. Activista anarquista i divulgadora de les idees llibertàries, va col·laborar en diverses revistes, a més de participar en tota mena de xerrades i conferències. Teresa Mañé també va treballar com a grangera, traductora o brodadora i va fundar i dirigir, conjuntament amb Joan Montseny Carret, diverses capçaleres de diaris, entre les quals destaca La Revista Blanca (1898-1905 i 1923-1936). Mare de Federica Montseny, Mañé va ser una dona coherent, compromesa i fidel a les seves idees i a la seva manera de veure el món. Va morir a l’exili, a Perpinyà, el 5 de febrer de 1939. Aquesta monografia pretén apropar-nos a la seva biografia d’una manera rigorosa i divulgativa.
Amb aquest llibre, el Dr. Ginés Puente Pérez (Vila-seca, 1991) va guanyar el I Premi biennal Josep Termes per al foment de la recerca jove en llengua catalana, 2022.
Barcelona: Càtedra Josep Termes - Editorial Afers, 2023, 188 pàg.
3. Víctor Burgos Portabella:
Classe i nació en els discursos mobilitzadors anarquistes en la Guerra Civil Espanyola (juliol de 1936-maig de 1937)
El treball de Víctor Burgos Portabella analitza els discursos mobilitzadors anarquistes durant la Guerra Civil Espanyola, centrant-se en la integració de les identitats de classe i nació en la propaganda anarcosindicalista. S’estudia com, entre juliol de 1936 i maig de 1937, els anarquistes van conceptualitzar el conflicte com una lluita simultània per l’alliberament nacional i la guerra de classes, utilitzant referents històrics i símbols per construir una identitat espanyola proletària oposada als revoltats. L’estudi se centra en l’ús del federalisme com a model territorial alternatiu, les crítiques a l’Espanya negra clerical i feixista, la instrumentalització de la memòria històrica per legitimar la resistència i la confrontació amb el nacionalisme colpista, considerat estranger i reaccionari. Els discursos anarquistes defensaven una Espanya plural, popular i revolucionària, amb Catalunya liderant una transformació social basada en valors emancipadors. Aquesta investigació destaca la interacció entre classe i nació en l’imaginari polític anarquista.
Amb aquest llibre, Víctor Burgos Portabella (Barcelona, 1998) va guanyar el II Premi biennal Josep Termes per al foment de la recerca jove en llengua catalana, 2024.
Barcelona: Càtedra Josep Termes - Editorial Afers, 2025, 78 pàg.
