Josep Termes

Vida

Josep Termes i Ardèvol va néixer a Barcelona, al Camp del Grassot, el 27 de juliol de 1936, pocs dies després de l’inici de la Guerra Civil. Aquest conflicte bèl·lic i la posterior dictadura franquista de trenta-sis anys va marcar la seva trajectòria vital, acadèmica i política.

Tot i estudiar farmàcia de ben jove (1953-57), els seus interessos socials i polítics van conduir-lo a estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar l’any 1963. A aquesta passió va dedicar la resta de la seva vida, ja fos en el camp de la recerca com en el de la docència, esdevenint un dels historiadors catalans més importants de la historiografia catalana del segle XIX i XX.

Es va especialitzar en el moviment obrer català del segle XIX i XX, en paraules de Josep Fontana, “en la recerca de les arrels catalanes de l’obrerisme, o, si ho preferiu, de les arrels obreres del catalanisme, que és la mateixa cosa vista des de dues perspectives diferents”. La seva tesi sobre les arrels populars del catalanisme s'allunyava del marxisme ortodox, que dibuixava el catalanisme com un fenomen burgès.

Josep Termes va impartir classes d’història a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra dins l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives. Es va jubilar l’any 2006. Cal dir que malgrat la circulació del tòpic que mai va crear una escola historiogràfica, el fet és que un gran nombre d’historiadors actuals se’n consideren deixebles, com és el cas de Teresa Abelló, Jordi Casassas, Agustí Colomines, Lluís Duran, Josep Grau, Santiago Izquierdo, Jordi Llorens, Andreu Mayayo, Enric Olivé, Josep Pich o Josep Maria Solé i Sabaté.

Josep Termes va ser militant del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) des de la seva època d’estudiant fins al final del franquisme, moment en què es va donar de baixa perquè, desencantat, va comprovar que havia deixat de ser “un partit obrer portat per obrers” i que ara hi entraven “nois de casa bona a manar”. Durant els seus anys de militància, va lluitar activament contra el règim franquista, ara participant en tasques de propaganda clandestina, ara assistint a manifestacions que acostumaven a acabar amb corredisses davant dels grisos.

Al febrer del 2011 va llegar el seu arxiu personal al Museu d’Història de Catalunya. Es tractava d'una dilatadíssima col·lecció composta per uns 30.000 llibres i altres documents i objectes relacionats amb el seu camp d’especialització: el moviment obrer i el catalanisme dels segles XIX i XX. La seva biblioteca, d'un 24.000 volums és propietat de la Generalitat de Catalunya. Va morir ell 9 de setembre de 2011 després de breu malaltia.

Obra 

Entre la seva obra destaca, per ordre de publicació:

  • 1967: Els moviments socials a Catalunya, el País Valencià i les Balears. Cronologia (1800-1939), amb Emili Giralt, Alfons Cucó i Albert Balcells
  • 1972: Anarquismo y sindicalismo en España: La primera Internacional (1864-1881)
  • 1974: El nacionalisme català. Problemes d'interpretació
  • 1976: Federalismo, anarcosindicalismo y catalanismo
  • 1978: Cartells de la República i la Guerra Civil, amb Jaume Miravitlles i Carles Fontserè
  • 1984: La immigració a Catalunya i altres estudis d'història del nacionalisme català
  • 1986: La guerra de Catalunya en el seu cinquantenari (discurs)
  • 1987: De la Revolució de setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939), volum 6 de la Història de Catalunya de Pierre Vilar)
  • 1989: Història gràfica del moviment obrer a Catalunya, amb Francesc Bonamusa, Pere Gabriel i Josep Lluís Martín
  • 1991: La Universitat de Barcelona, com a coordinador
  • 1992: Les Bases de Manresa de 1892 i els orígens del catalanisme, amb Agustí Colomines
  • 1993: Catalunya, València i Mallorca, com a director
  • 1997: El futur del catalanisme, amb Jordi Casassas
  • 1999: Les arrels populars del catalanisme
  • 2000: Història del catalanisme fins al 1923
  • 2000: Històries de la Catalunya treballadora
  • 2003: Patriotes i resistents. Història del primer catalanisme, amb Agustí Colomines
  • 2005: Misèria contra pobresa. Els fets de la Fatarella del gener de 1937: un exemple de resistència pagesa contra la col·lectivització agrària durant la Guerra Civil
  • 2011: Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980)

Va ser fundadors de la revista Recerques  amb Josep Fontana, Ramon Garrabou, Ernest Lluch i Joaquim Molas, i va col·laborar a l’Avenç, Estudios de Historia Social, El Contemporani, Serra d’Or o Cercles. Pertanyia al consell assessor de la revista Afers. Fulls de recerca i pensament.

També va participar en diverses iniciatives per difondre el patrimoni històric i documental català. Va dirigir la classificació dels fons d’arxiu de l’Ateneu Barcelonès, de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català i la Xarxa Temàtica d’Estudi del Catalanisme Popular.

En reconeixement a la seva trajectòria va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 1990 i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2006. 

Imatges

Enregistrament de l’acte Homenatge de l’Ateneu Barcelonès a Josep Termes, celebrat a l’Ateneu Barcelonès el 28 de maig del 2015. Intervencions dels professor Jordi Cassasas (president de l'Ateneu), Teresa Abelló, Agustí Colomines i Josep Fontana