A l'acte hi ha assistit la vídua de Benet, Florència Ventura, de cent un anys, la qual, com han constatat els que han intervingut en aquest acte, va ser el puntal del senador més votat a tot l'estat en les eleccions de 1977, les primeres després de la mort de Franco. La senyora Ventura ha descobert la placa des de la seva cadira de rodes, al costat de l'alcaldessa de Barcelona. Una plaça, per cert, que només dona nom a un espai que no té cap adreça postal, perquè no té cap edifici limítrof, llevat de l'entrada de l'estació. 

 

L'acte ha estat presidit per l'alcaldessa Ada Colau, que en iniciar el seu parlament ha estat interrompuda pels crits de «Meridiana resisteix» per part d'algunes persones, justament pel fet que la nova plaça s'ubica on aquesta acció per denunciar la repressió de l'estat contra l'independentisme va arrencar el 14 d'octubre de 2019. Tot seguit han pres la paraula l'escriptor Jordi Amat, autor de Com una pàtria. Vida de Josep Benet (Edicions 62, 2017), una biografia integral, si bé desigual, de qui va tenir una vida complexa, perquè durant la guerra civil va estar a punt de ser afusellat pel PSUC i el 1980 es va presentar com a cap de llista dels comunistes catalans. També han parlat Eulàlia Vintró, l'antiga diputada i regidora del PSUC, que ha fet una glossa força partidista de la trajectòria de Benet, i l'historiador Jordi Oliva, deixeble de Benet, que s'ha queixat de la mala organització de l'acte, que havia impedit que molta gent que hauria pogut assistir-hi ni tan sols se n'hagués assabentat. Finalment, en nom del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, una entitat cívica i cultural de Sant Andreu, Jaume Seda, ha llegit uns fragments de les memòries de Josep Benet referides al barri i a com va viure-hi l'entrada de les tropes franquistes el 27 de gener de 1939. Toni Mestre, nebot de Benet, ha agraït l'acte en nom de la família.

 

A la inauguració, s'hi han deixat veure diversos historiadors (Joan Villarroya, Joan Maria Thomàs, Andreu Mayayo, Josep Cruanyes i el nostre director, Agustí Colomines) i col·laborades de Benet durant els anys que va ser director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya (Judit Subirachs i Conxa Torné), creat el 1984, i des del qual es va iniciar, abans del boom actual, la recuperació de la memòria democràtica i de la Guerra Civil amb la promició i subvenció d'estudis de tota mena, incloent-hi els pioners sobre els cost humà de la guerra al front i a la rereguarda. També hi havia la directora de la Fundació de CCOO Cipriano García, la historiadora Rosa Sans. No s'hi ha vist cap polític en actiu, llevat, és clar del regidor de memòria democràtica de l'Ajuntament, l'historiador Jordi Rabassa. L'expresident Jordi Pujol, estava assegut en una de les darreres files de les poques cadires habilitades per seure. Anava acompanyat de Joan Vallvé, amb qui l'expresident se sostenia. Pujol va ser, diguem-ho així, amic i rival de Benet, qui va presentar una moció de censura contra Pujol, que no va fructificar, que es va votar al Parlament de Catalunya l'1 d'octubre de 1982. La rivalitat política no ha impedit a Pujol retre homenatge pòstum a Benet, que tota la seva vida va ser un activista per la democràcia i per l'alliberament de la nació catalana.