Roger Heredia, cofundador del projecte del Banc d’ADN del que us parlàvem fa uns mesos, ha estat entrevistat per Bernat Vilaró a El Món.

El Banc d’ADN es dedica a recollir mostres d’ADN dels familiars dels desapareguts durant la Guerra Civil i el Franquisme per tal de poder dur a terme la identificació de les restes a mesura que siguin exhumades.

El projecte s’ha dut a terme amb el suport de la Universitat de Barcelona. No obstant, fins ara no ha rebut la col·laboració del Govern que, si bé recolza la idea, a nivell pràctic se n’ha mantingut al marge.  Amb el nou govern sembla que les coses canviaran. Roger Heredia explica que fa dues setmanes la diputada Mireia Boya, de la CUP, va presentar una interpel·lació al Parlament sobre memòria històrica, simbologia, monuments franquistes i Banc d’ADN i que la resposta de Raül Romeva va ser “S’ha de fer i ho farem”, citant com a prioritats el Banc d’ADN i un mapa de foses. Finalment, aquesta moció es presentarà avui, 3 de març de 2016, i previsiblement serà aprovada pel Parlament.

Roger Heredia remarca que perquè aquest projecte acabi de funcionar es necessita voluntat política i esmenta exemples a nivell mundial, com el del Banc d’ADN dels Balcans (amb més de 22.000 mostres de familiars vius i 17.000 restes humanes exhumades de les quals gairebé 7.000 ja han sigut identificades), Argentina, Polònia o els EUA. Contràriament als que afirmen que aquests projectes només serveixen per reobrir ferides, Heredia opina que és necessari per tal de tancar-les i tornar la pau a les famílies dels desapareguts.

Per últim, recalca que “Amb un projecte de memòria històrica també trenquem amb Espanya”. Podem construir un país que faci les coses de forma diferent i que doni a la memòria històrica i a la identificació la importància que es mereixen.

Us deixem aquí l’entrevista.