Hi han participat especialistes de diferents àmbits de la recerca històrica amb l’objectiu d’obrir un espai d’estudi i d’anàlisi poc freqüent o més aviat negligit, com és el de la corrupció. U camp encara més erm a l’hora d’abordar la revolució i la guerra civil en el conjunt del marc espanyol, però també especialment en el català i el basc.

Les jornades començaren al matí del dijous 19 de juny amb dues reflexions conceptuals al voltant de la idea de si durant la guerra civil es van donar o va existir situacions que poguessin identificar-se amb comportaments corruptes. Intervencions que foren dutes a terme per la professora de la UAB, directora del GREPIIC i organitzadora del Col·loqui, M. Gemma Rubí i Casals i el professor emèrit de la UPF, Enric Ucelay-Da Cal.

Tot seguit, s’abordaren dues temàtiques sempre carregades de polèmica, tant historiogràficament com política, com foren la dels rumors que es generaren al voltant del conseller en cap de la Generalitat Josep Tarradellas i Joan i els seus dubtosos moviments de capitals (ponència realitzada pel periodista de La Vanguardia, Joan Esculies); o el més que conegut tema de l’“Or de Moscou” (a càrrec del professor i director del Departament d’Història Moderna i Contemporània, Josep Puigsech).

Conclogueren la sessió del matí les aportacions de l’investigador Josep Antoni del Pozo i el professor de la North Caroline University, Michael Seidman. Les seves intervencions versaren sobre les contradiccions i limitacions ideològiques i morals de l’anarcosindicalisme català davant del fet revolucionari o l’aprofitament econòmic que en tragueren elements particulars del treball forçat que es va dur a terme en les rereguardes d’ambdós bàndols.

A la tarda, els professors Pierre Salmon (Maître de conférences en Història Contemporània a l’École Normale Supérieure de París) iMiguel Íñiguez Campos (Universidad Rey Juan Carlos I) parlaren sobre la compra i tràfic d’armes que, durant la Guerra Civil, portaren a terme “republicans” i “nacionals”. Finí la sessió el professor lector de la UAB i membre del GREPIIC, David Martínez Fiol, en tractar la qüestió de la moralitat i la immoralitat en el món del treball de la funció pública de la Generalitat de Catalunya.

El darrer dia, el divendres 20 de juliol, arrencà amb la ponència del diputat al Parlament català per Junts per Catalunya, membre de la Càtedra Josep Termes, professor de la UB i membre del GREPIIC, Agustí Colomines i Companys. Ens parlà de la problemàtica que generà la difícil convivència entre la justícia revolucionària sorgida a l’estiu del 36 amb la justícia ordinària i professional. Acompanyaren aquesta intervenció els professors Arnau González i Vilalta (UAB i GREPIIC) i Jaume Claret Miranda (UOC i Regiocat), que parlaren, respectivament, sobre l’evacuació dels sectors conservadors catalans i les pràctiques corruptes dels funcionaris encarregats de concedir els visats de marxa; i sobre la construcció de l’exèrcit franquista a partir d’una xarxa de favors i influències.

La sessió finí amb les intervencions de Neus Morán Gimeno (investigadora de la Càtedra Josep Termes), José Manuel Azcona (Universidad Rey Juan Carlos I) i Julen Lezamiz (doctor en Història per la UPV) sobre les confiscacions del patrimoni republicà i del PNB per part de les autoritats franquistes. Daniel Vallès i Elisabet Velo (ambdós professors de Dret de la UAB) tractaren el polèmic tema de la necessitat de reclamar responsabilitats jurídiques a les autoritats i administradors del règim de Franco.

Les sessions finiren amb una crida a convocar un segon col·loqui fruit de noves investigacions impulsades sobre la temàtica de la corrupció en un context de guerra civil.