Actualitat

Segona conferència del cicle Doblement Invisibles que coorganitzem la Càtedra Josep Termes i l'Institut Català de les Dones amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i de diverses entitats i institucions del país. Amb aquest cicle recuperem les biografies de dones la tasca de les quals —en l'àmbit de l’art, les ciències, l’esport o la política, etc.— ha estat silenciada per la història.

La segona sessió està dedicada a les "Dones polítiques". La Sra. Marta Pessarrodona i la Dra. Isabel Pérez parlaran, respectivament, de les aportacions de la Sra. Carme Karr i de la Sra. Ángeles López de Ayala. La sessió compta amb el suport de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i de la Liga Internacional de Mujeres por la Paz y la Libertad (WILPF), institucions a les quals agraïm la col·laboració. 

La conferència tindrà lloc el pròxim 12 de setembre, a les 18,30 h, a la Cuina de l'Espai Francesca Bonnemaison (carrer de Sant Pere més baix, 7, 08003 Barcelona).

aix
Us demanem que confirmeu la vostra assistència adreçant-vos al correu (Necessites javascript per veure aquest correu-e).

http://memoria.gencat.cat/ca/actualitat/activitats/detalls/activitatagenda/20180928_CongresURV

Entre el 28 de setembre i el 7 d'octubre se celebrarà un congrés internacional per commemorar els 80 anys de la Batalla de l'Ebre, organitzat per la URV (Universitat Rovira i Virgili) i l'Associació Amics i Amigues de l'Ebre organitzen, per commemorar el 80è aniversari de la Batalla de l'Ebre, un dels esdeveniments històrics més rellevants que han tingut lloc a les Terres de l'Ebre durant el passat segle XX. El Dr. Agustí Colomines forma part del Comitè científic que l'organitza.

De la Batalla de l'Ebre se n'ha parlat molt, i tot i això, encara hi ha molt per dir. Amb aquesta intenció, hem posat en marxa l'organització del congrés "80 anys de la Batalla de l'Ebre". Per això volem facilitar un espai de coneixement i de debat, on no es repeteixin aspectes històrics ja explicats amb escreix, sinó que generi una visió propera, contrastada i més innovadora a l'hora d'explicar aquells fets.

El format del congrés combinarà ponència amb comunicacions i també es realitzaran visites guiades i comentades per espais significatius.

 

28 de setembre

Tarda
Acreditacions i lliurament de materials.
Acte solemne d'inauguració del congrés.
Ponència marc per Josep Sánchez Cervelló. (Universitat Rovira i Virgili – Tarragona).

29 de setembre

A partir de les 9:30 h
Ponència 1 «Desfeta d'Aragó i arribada de les tropes franquistes a Vinaròs» per Pedro Rujula (Universidad de Zaragoza).
Ponència 2 «Les ofensives del Segre» per Jaume Claret Miranda (Universitat Oberta de Catalunya).
A partir de les 16 h
Ponència 3 – «Línia XYZ» per Vicent Grau (Universitat Jaume I).
Ponència 4 – «Consideraciones militares de la Batalla del Ebro» pel Coronel José Romero Serrano – Madrid.

30 de setembre

A partir de les 9:30 h
Ponència 5 «La actuación de les servicios de inteligencia ante la Batalla del Ebro» per Fernando Puell de la Villa(Presidente Càtedra General Gutierrez Mellado – UNED).
Comunicacions.
A partir de les 16 h
Visita als espais de la Batalla de l'Ebre.

5 d'octubre

Tarda
Ponència 6 «La Sanitat durant la Batalla de l'Ebre» Josep Munté (historiador Universitat Rovira i Virgili).
Comunicacions

6 d'octubre

A partir de les 9:30 h
Ponència 7 «La caiguda de la república a la zona centre» per Miquel Santacreu (Universitat d'Alacant).
Ponència 8 «Caiguda de Catalunya, refugiats i exili» per Pelai Pages (Universitat de Barcelona).
A partir de les 16 h
Ponència 9 «Vida local al front de guerra i refugiats» (a concretar).
Ponència 10 «Literatura, premsa i filmografia de la Batalla de l'Ebre». Per Daniel Arasa (Periodista i historiador).
Ponència 11 «Ecos do Ebro na imprensa portuguesa» per Clara Serrano (Professora de la Universitat de Coïmbra).
Comunicacions.

7 d'octubre

A partir de les 9:30 h
Activitat.
Taula rodona sobre «els efectes de la Batalla de l'Ebre» per Rosa Montlleó, Agustí Colomines, Maria Manuela Tavares Ribeiro, Josep Maria Solé i Sabaté, Josep Sànchez Cervelló i Roc Salvadó (moderador).

Cloenda del Congrés

Per a més informació i inscripcions, cliqueu aquí.

Inaugurem el cicle Doblement invisibles per presentar al gran públic la biografia de diverses dones la tasca de les quals ha estat invisibilitzada. Dones doblement invisibles perquè han patit la discriminació pel fet de ser-ho i perquè el relat de la història gairebé sempre és masculí.

El Cicle és una iciciativa conjunta de la Càtedra  i l'Institut Català de les Dones i que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, a més del d'altres institucions per a cada sessió.

La primera sessió, que compta amb el suport dels antic alumnes de l'Escola Isabel de Villena, està dedicada a dues Dones pedagògues, Teresa Manyé i Carme Serrallonga, de les qual parlaran la Dra. Susanna Tavera i la Sra. Carme Sansa, respectivament. 

La conferència tindrà lloc el pròxim 5 de juliol, a les 18,30 h, a la Cuina de l'Espai Francesca Bonnemaison (carrer de Sant Pere més baix 7, 08003 Barcelona).


Us demanem que confirmeu la vostra assistència adreçant-vos al correu (Necessites javascript per veure aquest correu-e).

El Dr. Agustí Colomines participarà als actes en record de les víctimes dels Fets de la Fatarella 

El proper 28 de gener de 2017, el Dr. Agustí Colomines, director acadèmic de la Càtedra Josep Termes, participarà als actes en record de les víctimes dels Fets de la Fatarella que es duran a terme al municipi de la Fatarella en motiu del 80è aniversari de la Batalla de l'Ebre. 

A l'acte, que se celebrarà a la Capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia, també hi intervindran: l’Il·lm. Sr. Francisco Blanch i Batiste, alcalde de la Fatarella; el Dr. Josep Sànchez i Cervelló, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili; el Dr. Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d'Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i director científic del COMEBE; l'Il·lm. Sr. Josep Poblet i Tous, president de la Diputació de Tarragona; i l'Hble. Sr. Raül Romeva i Rueda, conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya.

Després dels parlaments s'inaugurà el monument en record de les víctimes al Parc Mirador de la Terra Alta (cementiri vell). La música anirà a càrrec del Grup Instrumental de l’Escola de Música Municipal de la Fatarella. I finalment, es clourà la commemoració amb una missa en record de les víctimes dels Fets. 

El Dr. Agustí Colomines participarà al cicle "De la Transición democrática a la Transición nacional en Cataluña".

El director acadèmic de la Càtedra Josep Termes, el Dr. Agustí Colomines participarà al cicle "De la Transición democrática a la Transición nacional en Cataluña" organitzat per la Delegació del Govern de la Generalitat a Madrid. Aquest cicle, que comptarà amb experts reconeguts en la matèria, pretén confrontar versions diferents d'episodis de la història recent. En cada sessió es confrontaran dues mirades, una des de Catalunya i l'altra des d'Espanya, per esbrinar punts de trobada i desacords.

El Dr. Colomines participarà en la sessió del 26 de gener de 2017 que duu el títol "El viento helado de la Transición" i ho farà amb el periodista José Antonio Zarzalejos. La conversa abordarà si la transició espanyola va ser modèlica o no. En aquest sentit, la historiografia dels anys 80 i el jove sistema democràtic van defensar el model de transició a la democràcia que es va construir a Espanya després de la mort del dictador i ara, més de 40 anys després, la corrupció, la violència política i els nacionalismes, qüestionen la solidesa de la transició i fins i tot denuncien les febleses sobre les quals es va construir.

Podeu consultar el programa complet del cicle en aquest enllaç

Acte de lliurament de l’arxiu documental de Josep Planchart

El proper dijous 15 de desembre a les 19 hores a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya (Plaça Pau Vila 3, 4ª planta) es durà a terme l’acte de lliurament de l’arxiu documental de Josep Planchart.

Josep Planchart va ser un dels màxims dirigents d’Estat Català, degà dels partits i organitzacions independentistes. Va recollir al llarg de la seva vida escrits i publicacions del partit, com també del Front Nacional de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i d’activitats de la resistència cultural.

Durant l’acte el doctor Lluís Duran intervindrà amb la conferència “Josep Planchart i Estat Català, la primera organització independentista”.

La Fundació Unió de Cooperadors de Mataró convoca una nova edició de la Beca Joan Peiró

Aquesta beca va néixer l’any 2006 a iniciativa de la pròpia Fundació Unió de Cooperadors de Mataró amb l’objectiu de fomentar la recerca entorn l’economia social i la recuperació de la memòria històrica del moviment cooperativista obrer. La beca porta el nom de l’insigne sindicalista i polític, mataroní d’adopció, Joan Peiró i Belis, nascut a Sants (Barcelona) el 1887. Va ser secretari general de la CNT en els anys 20 i ministre d’Indústria durant la Segona República Espanyola. Peiró va morir afusellat per les autoritats franquistes el 24 de juliol de 1942, a Paterna (València).

La beca està dotada amb 3.000 euros i el guanyador té un any per elaborar el treball de recerca.

En l’edició d’enguany, es poden presentar projectes de recerca fins al dia 28 de febrer de 2017.

Us deixem aquí les bases de la Beca Joan Peiró 2016 per si us interessa participar-hi:


1 – Característiques de la beca – 
S’atorga una beca al millor projecte de recerca en l’àmbit de la història o altres ciències socials que aporti eines per a la comprensió del passat, del present i/o la projecció de futur del cooperativisme i altres moviments socials de les classes populars des del segle XX a Mataró, el Maresme i Catalunya.

2 – Dotació de la beca – La Beca Joan Peiró per a l’any 2016 està dotada amb 3.000 euros. El seu import es farà efectiu en dues parts iguals de 1.500 euros cadascuna: la primera, una vegada resolta la concessió i la resta, una vegada finalitzat el treball i després que el jurat hagi determinat la seva qualitat.

3 – Candidats/es – Poden optar-hi els investigadors i investigadores de l’àmbit de les ciències socials i de la història que, de forma individual o col·lectiva, presentin una proposta de projecte de recerca, d’acord amb les presents bases. En cas de tractar-se d’un col·lectiu, caldrà designar una persona responsable de l’equip, la qual serà la destinatària de la dotació.

4 – Documentació – Les sol·licituds es presentaran per escrit al domicili de la Fundació, situat a Cafè de Mar (carrer de Santa Rita, 1, Mataró), de dilluns a divendres de 9h a 14h, i hauran d’anar acompanyades de la documentació següent:

  1. El currículum de la persona sol·licitant o sol·licitants.
  2. Fotocòpia del DNI i/o de la targeta del NIF.
  3. Manifestació expressa de trobar-se al corrent de les obligacions tributàries.
  4. El projecte de recerca (3 còpies): haurà de precisar la temàtica en què s’emmarca, els objectius que es volen assolir, el seu interès científic, la metodologia, les fonts i la bibliografia que s’utilitzarà, i una aproximació a l’esquema a seguir en la recerca. Aquest projecte tindrà un mínim de cinc folis i un màxim de deu (entre 10.500 i 21.000 caràcters sense espais).

Les sol·licituds també es podran presentar telemàticament, enviant la citada documentació a l’adreça (Necessites javascript per veure aquest correu-e)

5 – Termini de presentació – El termini per a la presentació de les sol·licituds és el dia 28 de febrer de 2017.

6 – Composició del jurat – El jurat està composat per:

  1. Margarida Colomer Rovira, historiadora.
  2. Pelai Pagès Blanch, historiador.
  3. Ramon Salicrú Puig, historiador.
  4. Víctor Ligos Hernando, historiador.
  5. Eloi Serrano Robles, doctor en història econòmica i director de la Càtedra d’Economia Social del Tecnocampus-UPF.
  6. Anna Huertos Ferrer, en representació de la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró.
  7. Joan Lluís Jornet Forner, en representació de la Cooperativa de Vivendes de la Unió de Cooperadors de Mataró.
  8. Miguel Guillén Burguillos, director de la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró, que actuarà com a secretari, amb veu i sense vot.

7 – Procés de selecció de les beques – El jurat analitzarà i avaluarà els projectes i seleccionarà aquell que, segons el seu criteri, sigui mereixedor de la beca. El jurat prioritzarà aquella beca que contribueixi a la formació d’investigadors que no estiguin consolidats laboralment a les universitats i centres de recerca oficials. El jurat podrà demanar informació complementària i convocar els aspirants per comprovar la seva idoneïtat per portar a terme el treball proposat i suggerir-los l’ampliació o modificació del seu projecte per fer-lo més operatiu. També podrà sol·licitar l’assessorament d’altres persones o institucions sobre l’interès i l’abast dels projectes.

El jurat es reserva el dret a declarar deserta la beca i és competent per resoldre qualsevol eventualitat no regulada expressament per aquestes bases.

8 – Veredicte del jurat – El veredicte del jurat serà inapel·lable i es farà públic el dia 28 de març de 2017.

La resta de projectes es podran recollir durant el període de dos mesos a partir del dia de l’emissió del veredicte. Si passat aquest termini no han estat reclamats o retirats personalment o mitjançant una persona acreditada, restaran dipositats a la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró.

9 – Seguiment del treball – Un cop atorgades les beques, el jurat podrà nomenar un tutor/a per assessorar i supervisar els treballs, així com per informar-ne l’entitat convocant. Sis mesos després de l’adjudicació de la beca, el beneficiari d’aquesta presentarà una memòria de l’estat de la seva investigació, amb l’objectiu de valorar-ne el desenvolupament. El jurat tindrà capacitat per fer les consideracions oportunes necessàries i fins i tot suspendre la investigació si ho considera oportú.

10 – Extinció del dret de la beca – El dret de la beca s’extingirà en els supòsits següents:

  1. Si no s’executen els treballs en el termini convingut o si els informes de la seva realització no són prou satisfactoris.
  2. Si la persona becada incompleix qualsevol de les obligacions assumides.

L’extinció anticipada de la beca implicarà la cancel·lació del pagament pendent. Si hi hagués culpa per part de la persona becada, se li podrà exigir la devolució del primer pagament, sense perjudici que s’exigeixin les responsabilitats que se’n puguin derivar.

11 – Durada de la beca – La beca es concedeix per un any, i per tant la realització dels projectes escollits tindrà la durada d’un any a partir de la data de la seva concessió. Si el jurat ho creu oportú, vistes les directrius dels treballs i la feina feta, podrà prorrogar 60 dies naturals la data de lliurament dels treballs enllestits.

El jurat té la potestat de proposar a la Fundació i a la persona o col·lectiu becat, donada l’amplitud i interès de la investigació proposada, de concedir la beca per a dos anys, dotant-la d’un pressupost acumulat de 6.000 euros.

La persona becada haurà de lliurar a la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró tres exemplars impresos dels seu treball (una extensió aproximada de 200 – 250 pàgines, entre 420.000 i 525.000 caràcters, sense espais) i un resum en paper de cinc a deu folis, així com en suport informàtic (Word per a Windows).

12 – Edició – La Fundació Unió de Cooperadors de Mataró es reserva el dret de publicar el treball o un resum del mateix per compte propi o en una publicació de caràcter cultural, científica i/o qualsevol altre mitjà de difusió que consideri adient. En cas de publicació s’entregaran 10 exemplars a la persona becada en concepte de drets d’autor.

Si en el termini de dos anys no s’hagués exercit aquest dret, els autors podran disposar lliurement de la publicació dels seus treballs, fent constar, en cada edició que se’n pugui fer, la menció expressa de la beca concedida a la portadella, i n’hauran de lliurar dos exemplars a la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró.

13 – Incompatibilitats – L’acceptació d’aquesta beca és incompatible amb l’obtenció d’altres beques per a la realització del mateix treball de recerca.
El fet de concórrer a la convocatòria pressuposa el coneixement i acceptació de les presents bases.

Presentació del llibre “Conoce los Balcanes con tres libros de la Dra. Theodora Toleva”

El proper dijous 1 de desembre, a les set de la tarda, es presentarà a la Llibreria ALIBRI de Barcelona (C/ Balmes, 26, Barcelona) “Conoce los Balcanes con tres libros de la Dra. Theodora Toleva”, publicat per Editorial Síntesis.

La Dra. Theodora Toleva, especialista en història dels balcans, va estudiar Història i Teologia a les universitats de Sofia, París i Barcelona. Es doctorà l’any 2008 i, malauradament, ens deixà l’any 2011. La seva obra llença una nova llum sobre la història dels Balcans. Aquesta obra que es presenta, conformada per una trilogia (“Genocidio y destino del pueblo armenio”, “La política exterior de Gyula Andrássy y los orígenes de la cuestión macedonia” i “La influencia del Imperio Austrohúngaro en la construcción nacional albanesa, 1896-1908”), ens apropa a les realitats polítiques i històriques, així com els orígens d’aquestes, d’Estats com Armènia, Àustria, Azerbaidjan, Bulgària, Geòrgia, Grècia, Hongria, Irak, Iran, Montenegro, Sèrbia, Síria i Turquia.

En la seva obra, la Dra. Toleva profunditza en qüestions estratègiques, plans diplomàtics, negociacions de guerra, estudis econòmics i polítics… i les seves conseqüències.

S’encarregarà de la presentació el Dr. Agustí Colomines, director acadèmic de la Càtedra Josep Termes, qui va dirigir la tesi doctoral de l’autora sobre la influència de l’imperi austrohongarès en la creació de la nació albanesa.

L’energia i el canvi: de la pobresa energètica a la dignitat humana

El proper 29 de novembre, la Càtedra Josep Termes i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials celebrarem una taula rodona dedicada a l'alarmant tema de la pobresa energètica, fenomen que cada cop afecta a més persones i contra el qual –malgrat les diverses iniciatives ciutadanes que han sorgit– trobem encara moltes carències per combatre'l des de les administracions.

Casos com el del recent incendi de Reus, que va acabar amb la mort d’una dona de 81 anys a qui se li havia tallat el subministrament elèctric i es veia forçada a il·luminar la seva llar amb espelmes, posen de manifest que ens trobem davant d’un problema greu i proper.

Per parlar-ne, comptarem amb la presència de:

  • Sra. Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya
  • Sr. Joan Herrera, patró de la Fundación Energías Renovables
  • Sr. Oriol Illa, politòleg i president de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
  • Dr. Pep Salas, doctor per la UPC i enginyer agrònom especialitzat en transició energètica. Responsable de SmartGrid.cat

Serà el proper 29 de novembre, 19.00 hores, al Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB (Carrer del Perú, 52).

L’assistència és gratuïta, però agrairem que confirmeu si vindreu a (Necessites javascript per veure aquest correu-e).

Aquí teniu el cartell de l’acte amb tota la informació necessària.

Us hi esperem!

El sueño de una internacional de naciones oprimidas, 1912-1939 - Secesionismo y revolución

El GRENS de la UPF celebrarà els dies 24 i 25 de novembre de 2016, a l’auditori Mercè Rodoreda del Campus de la Ciutadella (UPF), aquestes activitats dedicades a analitzar els nacionalismes d’una manera poc usual. S’acostumen a estudiar amb els casos individual i, posteriorment, es du a terme un anàlisi comparatiu entre ells. Aquestes jornades, contràriament, volen aproximar-se als casos d’intents de col·laboració –sovint fracassats però no per això menys innovadors– entre diferents nacionalismes, sorgits la majoria de vegades com a resposta a l’existència d’un enemic comú.

Hi participaran Miquel Salvador, Stephen Jacobson, Josep Pich, Enric Ucelay-Da Cal, Xosé M. Núñez Seixas, Arnau Gonàzalez, Francisco Veiga, Josep Contreras, Joan Pastrana, David Martínez Fiol, Mariona Lloret, Marcel Farinelli, José M. Faraldo, Alexander M. Ugalde i Joan Esculies.

Podeu veure el programa aquí.

L’energia i el canvi: de la pobresa energètica a la dignitat humana

El proper 29 de novembre, la Càtedra Josep Termes i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials celebrarem una taula rodona dedicada a l'alarmant tema de la pobresa energètica, fenomen que cada cop afecta a més persones i contra el qual –malgrat les diverses iniciatives ciutadanes que han sorgit– trobem encara moltes carències per combatre'l des de les administracions.

Casos com el del recent incendi de Reus, que va acabar amb la mort d’una dona de 81 anys a qui se li havia tallat el subministrament elèctric i es veia forçada a il·luminar la seva llar amb espelmes, posen de manifest que ens trobem davant d’un problema greu i proper.

Per parlar-ne, comptarem amb la presència de:

  • Sra. Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya
  • Sr. Joan Herrera, patró de la Fundación Energías Renovables
  • Sr. Oriol Illa, politòleg i president de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
  • Dr. Pep Salas, doctor per la UPC i enginyer agrònom especialitzat en transició energètica. Responsable de SmartGrid.cat

Serà el proper 29 de novembre, 19.00 hores, al Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB (Carrer del Perú, 52).

L’assistència és gratuïta, però agrairem que confirmeu si vindreu a (Necessites javascript per veure aquest correu-e).

Aquí teniu el cartell de l’acte amb tota la informació necessària.

Us hi esperem!

100 Anys de biblioteques: i ara què?

Durant l’any 2015 es va celebrar el centenari de la creació del sistema públic de biblioteques per part de la Mancomunitat de Catalunya amb una sèrie d’activitats que han assenyalat la necessitat ineludible de fer balanç del que ha representat aquesta xarxa i reflexionar sobre el seu futur.

Amb aquesta intenció la Generalitat ha publicat «100 Anys de biblioteques: i ara què?», amb la coordinació de Laura Bertran, membre d’Interacció i del GRENPoC, on repassa les activitats dutes a terme durant el centenari i comparteix les reflexions que en fan diverses personalitats del món de la cultura: Xavier Albertí, Inés Garriga, Ignasi Aragay, Elisenda Figueras, Óscar López, Montse Ayats, Àlex Hinojo, M. Teresa Calabús i Xavier Fina.

A més, en el context del món cada cop més participatiu on vivim, convida a tothom qui ho vulgui a usar el hashtag #100iaraquè per expressar propostes i crear un debat que faciliti adaptar la xarxa a les necessitats dels nous temps.

La importància de la xarxa de biblioteques públiques és indiscutible: democratitza l’accés a la informació i és una eina de cohesió social, a la vegada que ha ajudat a posicionar la cultura catalana a nivell internacional. Per això mateix és necessari adaptar-la a una societat canviant i corregir-ne les mancances, com ara l’escassa coordinació entre institucions o els desequilibris territorials, i així –entre tots– anar millorant-la dia a dia.

Us convidem a llegir el text. Ens sembla d’allò més interessant!

Educar per a la sostenibilitat

El proper 17 de novembre, dins el marc del cicle “De la globalitat a la localitat”, celebrarem la taula rodona “Educar per a la sostenibilitat: La formació de ciutadans compromesos amb el futur col·lectiu”.

La idea d’aquest cicle va sorgir arran de l’aprovació, ara fa un any, dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per part de 193 països que es comprometeren a complir amb 17 objectius –amb data límit 2030– destinats a eradicar la pobresa extrema, combatre la desigualtat i mitigar els efectes del canvi climàtic.

Un any després de la seva aprovació, la Càtedra Josep Termes i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB ens proposem analitzar la qüestió i la seva viabilitat amb experts de diverses disciplines.

“Educar per a la sostenibilitat” comptarà amb la participació de:

  • Sr. Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)
  • Sr. Josep Maria Planas, sotsdirector General d'Informació i Foment de la Sostenibilitat, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
  • Dra. Maria Àngels Alió, professora del departament de geografia humana de la UB

Us convidem a consultar el programa.

L’assistència és gratuïta, però preguem confirmeu la vostra assistència, indicant a quina jornada vindreu, a (Necessites javascript per veure aquest correu-e).

Dia: 17 de novembre

Hora: 19.00

Lloc: Parc de les Humanitats i les Ciències Socials (Carrer del Perú, 52, Barcelona)

"Victor Alba, el cronista revoltat"

Pere Pagès i Elias, més conegut pel pseudònim de Víctor Alba, fou un escriptor, periodista i polític català nascut a Barcelona ara fa cent anys.

Compromès amb l’esquerra i el moviment obrer, va ser empresonat durant la postguerra i acabà fugint, primer a França, més endavant a Mèxic i, posteriorment, als Estats Units. No va tornar a Catalunya fins l’any 1968. En el transcurs de la seva vida va conèixer i col·laborar amb personatges tan insignes com George Orwell i Albert Camus.

De la seva àmplia obra destaquen articles i assajos polítics sobre el moviment d’esquerra durant la República i el moviments obrer, tot i que també va endinsar-se en el camp de la novel·la. L’estil reivindicatiu acostuma a ser una constant en les seves publicacions.

El proper 27 d’octubre commemorarem el centenari del seu naixement dedicant-li una sèrie de taules rodones per tal d’explorar i aprofundir en la seva figura.

L’esdeveniment, organitzat per la Càtedra UB Josep Termes i la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL), començarà a les 9.00 h al Museu d’Història de Catalunya (Plaça de Pau Vila, 3, Bcn) i ocuparà tot el matí.

Hi participaran, per ordre d’intervenció: Hble. Sr. Santi Vila, Dr. Agustí Colomines, Sr. Lluís Juste de Nin, Dr. Pelai Pagès, Sr. Antonio Baños, Sr. Agustí Pons, Dr. Josep M. Casasús, Dr. Xavier Pla, Sra. Mònica Sabata, Sr. Joan de Sagarra i Sr. Francesc Canosa.

Us animem a consultar el programa detallat i a assistir-hi!

La inscripció és gratuïta, però preguem confirmeu la vostra assistència a (Necessites javascript per veure aquest correu-e).

Presentació del llibre Pensar con libertad de Liah Greenfeld

El 10 d’octubre es va presentar al CCCB el llibre Pensar con libertad. La humanidad y la nación en todos sus estados, de la professora Liah Greenfeld, publicat per Arpa Editores, i amb un pròleg d’Agustí Colomines i Aurora Madaula. La presentació va consistir en una conferència oberta al públic de la professora Greenfeld i d’un seminari privat amb acadèmics i periodistes que va tenir lloc l’endemà. Es tracta d’una compilació d’assajos que ens permet endinsar-nos en el seu pensament i recorregut intel·lectuals mitjançant el diàlegs – ja sigui per concordança, ja sigui per dissentiment­– amb les idees de pensadors com ara Karl Marx, Max Weber, Émile Durkheim, Joseph Ben-David, Edward Shils, Raymond Aron, Daniel Bell, Ernst Gellner i Benedict Anderson.

Tot i tractar-se d’una de les pensadores més influents en l’àmbit dels estudis del nacionalisme –i, de fet, l’única encara viva després de la mort de Hans Khon, Gellner, Hobsbawm, Anderson i Anthony D. Smith–, la seva obra és ben poc coneguda a l’estat espanyol. Fins a dia d’avui tan sols hi havia una traducció al català de Nacionalisme i Modernitat (Editorial Afers, 1999), impulsada pel Dr. Agustí Colomines, i Nacionalismo: cinco vías hacia la modernidad (Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2005). Aquesta nova traducció al castellà de part de la seva obra és, per tant, tan necessària com delectable.

No podem entendre l’originalitat de l’obra de Liah Greenfeld, així com les seves inquietuds intel·lectuals, sense donar un breu cop d’ull a la seva biografia. Jueva nascuda a la Rússia bolxevic dels anys cinquanta, aquest fet la va marcar fortament: tot i pertànyer a una família bolxevic i atea des de vàries generacions, com ella mateixa afirma, “l’antisemitisme rus em va alliberar de qualsevol il·lusió de que fins i tot la falta total de familiaritat amb el judaisme pogués alliberar-te de ser jueu”. Malgrat haver participat activament a favor dels bolxevics, la seva família va patir tortures, detencions, llargues estades als gulags… pel fet d’haver nascut jueus.

Ja a principis dels anys setanta, els pares de Greenfeld van decidir emigrar a Israel, on començà a estudiar sociologia. Un cop doctorada, el seu professor i mentor, Joseph Ben-David, va aconseguir que Greenfeld fos acollida a la Universitat de Chicago pel professor d’aquest Edward Shils. La seva carrera com a docent als EUA passa també per altres universitats de gran prestigi, com la de Nova York, Harvard i la Universitat de Boston, on encara avui dia imparteix classes.

Aquesta identitat múltiple, russa i jueva a la vegada, i els problemes que va patir arran d’això, la van portar a interessar-se per l’estudi del nacionalisme i la consciència d’identitat. Un interès que va redoblar-se en adquirir la nacionalitat nord-americana sense abandonar, però, la israeliana.

A diferència de molts altres autors, i per tant a la contra de les teories a l’ús, Liah Greenfeld no defineix el nacionalisme per la seva modernitat. Dóna la volta a aquesta idea i afirma que el camí segueix la direcció oposada: és la modernitat la que ve definida pel nacionalisme, fins el punt de considerar que el nacionalisme va ajudar a fer néixer la modernitat. Si històricament les grans religions havien contribuït a crear i mantenir l’ordre social, Liah Greenfeld considera que el nacionalisme és el que exerceix aquest paper en les societats modernes, relegant les religions com a formes de generar ordre.

La identitat múltiple de Greenfeld, incloent-hi els dos passaports de què disposa, fa que consideri que “la identitat nacional és quelcom que es construeix”. No per això és menys important que si en cas d’haver-la heretat, per imposició o per transmissió, ja que sempre és necessari que els individus i les comunitats tinguin un clar i adequat sentit de la identitat.

Us convidem a veure el vídeo de la conferència.

Posem també a la vostra disposició l’entrevista que Enric Vila li va fer i publicà el 12 d’octubre a elnacional.cat, un text que, a més, qüestiona la interpretació del nacionalisme que es fa a l’estat espanyol perquè està condicionada pels apriorismes i les condemnes. Manllevant les paraules de Liah Greenfeld: "Oposar el nacionalisme a la democràcia és un greu error".

“Comunicar la salut: Entre la deontologia i l’alarma social”

El proper 27 de setembre se celebrarà la taula rodona “Comunicar la salut: Entre la deontologia i l’alarma social”. L’esdeveniment començarà a les 19 hores al Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB (Carrer del Perú, 52, Barcelona).

Organitzat per la Càtedra Josep Termes i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials, l’acte compta amb el suport de nombroses entitats com el Col·legi de Metges de Barcelona, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, l’Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut, l’Associació Catalana de Comunicació Científica, l’Observatori de l’Estudiant UB i el Servei d’Atenció a l’Estudiant UB.

Hi intervindran:

  • Hble. Sr. Antoni Comín, conseller de Salut
  • Dr. Antoni Trilla, professor de la Universitat de Barcelona i cap d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic
  • Sra. Ana MacPherson, periodista, la Vanguardia

El debat serà moderat pel Dr. Gaspar Coll, Delegat del Rector com a Comissionat per al Parc i l'impuls científic de les Humanitats i les Ciències Socials.

Aquesta activitat té certificació de l’Escola de Doctorat de la Universitat de Barcelona.

Preguem confirmeu la vostra assistència escrivint a (Necessites javascript per veure aquest correu-e).

Conferència "Aproximació a una geopolítica per a Catalunya"

El proper 22 de setembre a dos quarts de 7 del vespre es durà a terme a l'Aula Magna de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona la conferència 'Aproximació a una geopolítica per a Catalunya’. Serà a càrrec del Sr. Víctor Terradellas, president de la Fundació CatMón.

La presentació anirà a càrrec del Molt Honorable Sr. Artur Mas i Gavarró. Acollirà aquests dos invitats d'honor per a la Universitat el Magnífic Rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez i Sarrió. 

La Càtedra Josep Termes ha volgut donar suport a aquest acte i us invita a assistir-hi. 

Mor el sociòleg Anthony Douglas Smith

Ara fa una setmana (21-07-2016) ens va deixar, a l’edat de 76 anys, el sociòleg britànic Anthony Douglas Smith, professor emèrit de la London School of Economics and Political Science i editor de la revista Nations and Nationalisms.

Autor d’obres cabdals com La nació en la història (2002) i Els orígens ètnics de les nacions (2008), ambdós publicats per l’Editorial Afers junt amb Publicacions de la Universitat de València, fou un dels pioners dels estudis sobre nacionalisme i etnicitat.

Seguint aquest enllaç podeu llegir les línies que li dedica Vicent Olmos, director de l’editorial Afers, que ens acosten a la seva obra.

Premi Internacional Catalunya 2016

Enguany, el Premi Internacional Catalunya ha reconegut la revolucionària tasca en recerca oncològica de Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué. El jurat del guardó ha valorat la seva contribució extraordinària “a l'avenç de la ciència biomèdica, des d'un fort i entusiasta compromís intel·lectual i rigor científic” així com la seva “visió preclara i la seva dedicació i perseverança completes”.

Des de 1989, el Premi Internacional Catalunya es concedeix a aquelles persones que amb la seva tasca han contribuït a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. Aquest any s’hi han presentat 138 candidatures provinents de 57 països i, per segon cop en la història del certamen, ha acabat en mans de catalans. 

L’historiador Agustí Colomines, director de la Càtedra Josep Termes, forma part del jurat al costat del president de la Generalitat, el filòsof Xavier Rubert de Ventós, l'arquitecte Ricard Bofill, la lingüista Mary Ann Newman, el crític d'art Juan Manuel Bonet, l'escriptor i filòsof Josep Ramoneda, el sociòleg Richard Sennett, el polític i economista Jacques Delors, el filòsof Gianni Vattimo, la soprano Barbara Hendricks, la biòloga Anna Veiga, el filòsof Edgar Morin, el físic Jorge Wagensberg i el diplomàtic Ambler Moss.

La cerimònia d’entrega, presidida pel M. H. Sr. Carles Puigdemont, serà el dia 25 d’octubre a les 7 de la tarda al Palau de la Generalitat.

Cities of Welcome, Cities of Transit

“Cities of Welcome, Cities of Transit” analitzarà i avaluarà com l’arribada i el trànsit de refugiats està esculpint el continent europeu en diversos àmbits i de diferents maneres. Si bé és indiscutible que aquest fenomen ha generant onades de solidaritat i benvinguda, també han crescut les tensions i la violència.

Organitzacions de la societat civil, activistes, responsables polítics, experts en dret i acadèmics es reuniran per intercanviar parers i coneixement sobre aquesta complexa situació.

El congrés, organitzat per l’UNU-GCMopenDemocracy i la School of Law at Queen Mary University of London, se celebrarà els dies 14 i 15 de juliol al Recinte Modernista de Sant Pau.

Tingueu en compte que la llengua usada serà l’anglès.

Us hi podeu inscriure fins el dia 30 de juny. No trigueu; les inscripcions seran acceptades per ordre de sol·licitud.

Podeu veure el flyer amb la informació requerida per fer la inscripció.

Noves Mirades a l’Exili del 1936

El Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) i la Societat Catalana d’Estudis Històrics  (SCEH) organitzen “Noves Mirades a l’Exili del 1936”. La jornada serà el 8 de juny a les 18 hores al Carrer del Carme nº 47, seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

En el marc del 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil, s’analitzarà el tema de l’exili de catalans i espanyols arrel d’aquesta.

Els exilis polítics durant el segle XX van provocar arreu d’Europa la fugida massiva de milions de persones que es veieren forçades a travessar una frontera per tal de salvar la vida. En el cas català i espanyol, es van generar dos tipus d’exili molt diferenciats que s’han tractat de diferents maneres tant per part dels historiadors com de l’opinió pública.

Aquesta sessió acadèmica aportarà una nova mirada a l’exili i contribuirà a donar-lo a conèixer com una part més del drama i la complexitat del conflicte.

Hi participaran:

  • Aleix Villatoro i Oliver, secretari general del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència.
  • Jaume Sobrequés i Callicó, director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC.
  • Jordi Rubió i Coromina, Universitat de Girona.
  • Arnau Gonzàlez Vilalta, Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Borja de Riquer, Universitat Autònoma de Barcelona

Aquí podeu veure el díptic amb tota la informació.

Commemoració del 80 aniversari de l’inici de la Guerra Civil

La Fundació Cipriano Garcia – CCOO de Catalunya se suma a la commemoració del 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil amb una sèrie d’iniciatives:

Rànquing d’universitats de la Fundació CYD 

La Fundació CYD (Fundación Conocimiento y Desarrollo) ha publicat el rànquing d’universitats espanyoles on s’avaluen 59  indicadors agrupats en els següents paràmetres:

  • Ensenyament i aprenentatge
  • Recerca
  • Transferència de coneixement
  • Orientació internacional
  • Contribució al desenvolupament regional
  • Satisfacció dels estudiants

En aquesta classificació, la Universitat de Barcelona destaca especialment en relació amb la recerca, la transferència de coneixement i l’orientació internacional. En aquest últim aspecte es situa –igualada amb la Universitat Autònoma de Barcelona– com la millor universitat de l’Estat.

També es pot consultar el rànquing en funció dels àmbits d’estudi: empresarials, física, informàtica, enginyeria elèctrica, enginyeria mecànica, medicina, psicologia, matemàtiques, química, treball social, sociologia, història i biologia. Pel que respecta a aquests indicadors la UB obté les millors qualificacions en les àrees d’història, biologia i treball social, així com uns notables resultats en química, empresarials i sociologia.

Globalment, la UB ocupa el segon lloc del rànquing, juntament amb la UAB, i està a un punt de la Universitat Pompeu Fabra, que ocupa la primera posició.

Es tracta de la tercera edició d’aquest rànquing basat en l’U-Multirank elaborat per la Comissió Europea i avalua 66 universitats de l’Estat espanyol. En aquest enllaç podeu veure totes les dades i valoracions obtingudes per la UB.

“Deu dies que van commoure el món: del Titànic a l'11-S”. Els Juliols 2016 

30 anys després de la catàstrofe nuclear de Txernòbil, la UB dedica un curs d’Els Juliols –del 4 al 8 de juliol a la tarda– a repassar deu esdeveniments històrics que van marcar tràgicament el segle XX:

  • L’enfonsament del Titànic i la crisi de la modernitat (15 d’abril de 1912)
  • El crac de Wall Street: la catàstrofe econòmica del capitalisme (29 d’octubre de 1929)
  • La Nit dels vidres trencats: la ruta cap a l’extermini (9 d’octubre de 1938)
  • L’enfonsament del Wilhelm Gustloff i la tragèdia dels desplaçats civils (30 de gener de 1945)
  • Hiroshima: de la II Guerra Mundial a l’holocaust nuclear? (6 d’agost de 1945)
  • La Nakba: la catàstrofe dels palestins (15 de maig de 1948)
  • La matança de la Plaza de las Tres Culturas i la repressió del 68 (2 d’octubre de 1968)
  • Les tragèdies de la Xina comunista: del «gran salt endavant» a la massacre de Tian’anmen (4 de juny de 1989)
  • El desastre de Txernòbil: el col·lapse del sistema soviètic (26 d’abril de 1986)
  • L’11-S: el terrorisme global i l’inici d’una nova era (11 de setembre de 2001)

Els professors encarregats d’examinar aquests esdeveniments són membres del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (CEHI-UB): La Dra. Paola Lo Cascio, el Dr. Alberto Pellegrini, el Dr. José Manuel Rúa, el Dr. Daniel Roig i el Dr. Òscar Monterde.

La matriculació comença el proper dimarts 17 de maig a les 10 hores i acaba el dia d’inici del curs. En aquest enllaç podeu trobar tota la informació i formalitzar la matricula.

"Catalunya i la Societat de Nacions"

Fa 95 anys (març-abril de 1921) la Societat de Nacions va celebrar a Barcelona la 1ª Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit, de la qual van sorgir diversos tractats internacionals, la creació de l’Organització Internacional de Comunicacions i Trànsit, l’estandardització de la senyalització de circulació terrestre i el sistema de passaports.

Tot i ser l’única conferència internacional de la Societat de Nacions celebrada a Barcelona, va marcar una forta interacció entre Catalunya i aquesta organització en un moment de grans aspiracions polítiques, nacionals, culturals i socials que, no obstant, es van veure interrompudes per les dictadures del segle XX.

Amb motiu d’aquest 95è aniversari, l’Institut d’Estudis Catalans celebrarà un seguit de conferències durant aquest mes de maig que just comença. Les activitats es duran a terme els dies 10, 17, 24 i 31 de maig i hi participaran Jordi Solé, Joandomènec Ros, Jaume Sobrequés, Manuel Manonelles, Joaquim Torra, Ferran Armengol, Borja de Riquer i Arnau Gonzàlez. El cicle acabarà amb una visita guiada al fons de la Societat de Nacions de la Biblioteca de Catalunya.

Podeu consultar aquí el fullet amb tota la informació.

Jornades sobre la independència del Marroc a la UPF

Els dies 18 i 19 d’abril es duran a terme les jornades “La independencia de Marruecos. Secesionismo e independentismo en el Norte de África” a la Sala Albert Calsamiglia de la UPF (Campus de la Ciutadella, aula 40.035).

Els ponents seran experts de diverses universitats catalanes, espanyoles i del Marroc: Josep Maria Delgado Ribas, Enric Ucelay-Da Cal, Gonzalo Álvarez Chillida, Jesús Martínez Milán, Miguel Hernando de Larramendi, Youssef Akmir, Mimoun Aziza, Josep Pich i Mitjana, Santiago de Pablo, Alfonso Iglesias Amorín, Maite Ojeda Mata, Eloy Martín Corrales, Bernabé López García, David Martínez Fiol, José Antonio Alarcón, Vicente Moga Romero, Juan Pastrana i Julián Paniagua.

L’anàlisi del tema en profunditat per part dels especialistes s’intercalarà amb diversos torns oberts de preguntes on tothom hi podrà participar.

Díptic de la jornada.

Us animem a assistir-hi!

85 anys després de la proclamació de la Segona República

“85 anys després de la proclamació de la Segona República” és el nom de la jornada que el Memorial Democràtic (Carrer del Peu de la Creu, 4) celebrarà durant el matí del proper dia 15 d’abril.

En l’acte, organitzat amb motiu del 85è aniversari de la seva proclamació, s’analitzaran els èxits i fracassos d’aquells anys de canvis i esperances polítiques, territorials, socials, econòmiques i culturals que marcarien el devenir del nostre país.

Participaran a la jornada Enric Pujol, Mercè Morales, Arnau Gonzàlez Vilalta, Manel López, Carles Santacana, Salvador Domènech, Clara Masriera, Lluís Durán, Isabel Segura, Teresa Abelló, Raül Carretero i Cares Hervàs. També es presentarà una selecció de testimonis de la Segona República del Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic (BAT).

L’activitat és gratuïta però l’aforament limitat, així que si hi esteu interessats us heu d’inscriure escrivint a (Necessites javascript per veure aquest correu-e) o trucant al 936 347 360. Podeu trobar tota la informació aquí.

Pel·lícula i xerrada sobre la crisi migratòria

El 13 d’abril es projectarà la pel·lícula “Mediterranea” (Jonas Carpignano, 2015) a la UNU-GCM (United Nations University. Institute on Globalization, Culture and Mobility). L’acte començarà a les 18 de la tarda i serà al Carrer Sant Antoni Maria Claret, 167, Barcelona.

El film ens mostra les vivències de dos amics que creuen el desert i el mar –des de Burkina Faso fins a Itàlia– a la recerca d’una vida millor i la realitat que troben un cop hi arriben, ben allunyada del que prometien les relluents fotografies que havien vist a les xarxes socials. La sort que els hi espera un cop a Europa també prendrà camins diferents.

Després de la projecció hi haurà una xerrada amb la Dra. Yosefa Loshitzky, professora investigadora del Centre for Media and Film Studies, School of Oriental and African Studies (SOAS) de la Universitat de Londres.  

Tingueu en compte que per assistir a la jornada us heu d’inscriure enviant un e-mail amb el vostre nom i DNI a Àngels Fàbregues ((Necessites javascript per veure aquest correu-e)) abans de les 18h del 8 d’Abril.

Més informació aquí

Diàlegs humanístics UPF 2016

“Les relacions entre Catalunya i Espanya: passat i present (1714-2016). De la pèrdua de les institucions al sobiranisme” és el nom de la xerrada que tindrà lloc avui a les 19.00h a l’Auditori del campus de la Ciutadella (UPF).

Aquest diàleg s’emmarca en un cicle –que s’està celebrant des del mes de febrer i que és prolongarà fins a finals d’abril– organitzat amb motiu del 25è aniversari de la Universitat Pompeu Fabra. Els temes tractats s’enfoquen des de la mirada humanística i es debaten entre dos professors universitaris.

El col·loqui d’aquesta tarda serà entre Joaquim Albareda (catedràtic d’història moderna de la UPF) i Jordi Guiu (doctor en filosofia i professor de sociologia de la UPF), que faran un breu recorregut històric entre la complicada relació entre Catalunya i Espanya i, tot seguit, examinaran l’escenari polític actual i els reptes que planteja el sobiranisme.

L’aforament és limitat, així que la inscripció és necessària. Us deixem l’enllaç amb el programa complet per si aquesta, o alguna de les properes xerrades, és del vostre interès. 

Entrevista a Roger Heredia, cofundador del Banc d'ADN

Roger Heredia, cofundador del projecte del Banc d’ADN del que us parlàvem fa uns mesos, ha estat entrevistat per Bernat Vilaró a El Món.

El Banc d’ADN es dedica a recollir mostres d’ADN dels familiars dels desapareguts durant la Guerra Civil i el Franquisme per tal de poder dur a terme la identificació de les restes a mesura que siguin exhumades.

El projecte s’ha dut a terme amb el suport de la Universitat de Barcelona. No obstant, fins ara no ha rebut la col·laboració del Govern que, si bé recolza la idea, a nivell pràctic se n’ha mantingut al marge.  Amb el nou govern sembla que les coses canviaran. Roger Heredia explica que fa dues setmanes la diputada Mireia Boya, de la CUP, va presentar una interpel·lació al Parlament sobre memòria històrica, simbologia, monuments franquistes i Banc d’ADN i que la resposta de Raül Romeva va ser “S’ha de fer i ho farem”, citant com a prioritats el Banc d’ADN i un mapa de foses. Finalment, aquesta moció es presentarà avui, 3 de març de 2016, i previsiblement serà aprovada pel Parlament.

Roger Heredia remarca que perquè aquest projecte acabi de funcionar es necessita voluntat política i esmenta exemples a nivell mundial, com el del Banc d’ADN dels Balcans (amb més de 22.000 mostres de familiars vius i 17.000 restes humanes exhumades de les quals gairebé 7.000 ja han sigut identificades), Argentina, Polònia o els EUA. Contràriament als que afirmen que aquests projectes només serveixen per reobrir ferides, Heredia opina que és necessari per tal de tancar-les i tornar la pau a les famílies dels desapareguts.

Per últim, recalca que “Amb un projecte de memòria històrica també trenquem amb Espanya”. Podem construir un país que faci les coses de forma diferent i que doni a la memòria històrica i a la identificació la importància que es mereixen.

Us deixem aquí l’entrevista.

Encontres i desencontres en la Mediterrània: La nova recerca i el “gran relat” (segles XVI‐XX)

El proper 14 de març es celebrarà a la Universitat Pompeu Fabra (Campus Ciutadella, Aula 24S18) una jornada, organitzada per l'Institut d'Història Jaume Vicens Vives i la Casa de Velázquez, on s’estudiarà la Mediterrània com una àrea que requereix d’una anàlisi particular: Encontres i desencontres en la Mediterrània: La nova recerca i el “gran relat” (segles XVI‐XX).

Emmarcat en el programa d’activitats MediTerraneum : una perspectiva histórica de las interrelaciones entre las regiones mediterráneas y Europa (METE),  l’esdeveniment consistirà en 3 taules rodones:

  • La investigació històrica sobre el Mediterrani: un estat de la qüestió
  • El relat històric sobre el Mediterrani: entre la ciència i la geopolítica
  • La història mediterrània en l’educació i la societat d’avui

Participaran a la jornada una gran nombre d’experts en la Mediterrània. Per ordre d’intervenció: Marició Janué, Maria Betlem Castellà, Joaquim Albareda, Andreu Seguí, Wolfgang Kaiser, Eloy Martín, Miguel Ángel Bunes, Enric Ucelay-Da Cal, Marcel A. Farinelli, Bernabé López, Marcello Verga, Martí Grau, Luciano Gallinari, Paolo Ceccoli, Jordi Guixé, Lurdes Vidal i Enric Olivé.

Podeu consultar tota la informació en el cartell i el díptic de l'acte.

Vídeos de "L'educació com a forma de prevenir l'extremisme"

Ja estan disponibles els vídeos de la darrera taula rodona del cicle “O ells o nosaltres”: Europa davant el repte del terrorisme gihadista, la versió completa i una de resumida. En aquesta jornada, Marta Rovira, Tayssir Azouz i Enric Canet reflexionen sobre la possibilitat de diluir els extremismes -de qualsevol tipus- mitjançant l'educació.

Us animem a veure’ls a l’apartat de vídeos!

25 Anys després de la Fi de la Guerra Freda: Una Història Acabada?

La Universitat Pompeu Fabra i el Consolat General dels EUA a Barcelona celebraran el proper dijous 11 de febrer una jornada que us pot interessar: 25 Anys després de la Fi de la Guerra Freda: Una Història Acabada?

Amb la perspectiva que dóna un quart de segle, es reflexionarà sobre els riscos i les amenaces que comporta una rivalitat renovada entre els Estats Units i Rússia, i també sobre les tensions que en matèria de seguretat amenacen l’estabilitat mundial, com ara les referides als recursos energètics o les disputes territorials.

L’activitat és gratuïta però es requereix inscripció prèvia. Seguint aquest enllaç us hi podeu apuntar i trobar tota la informació que necessiteu.

Vídeos de “La religió i els límits de la identitat”

Ja estan disponibles els vídeos de la taula rodona que vam celebrar el proppassat 20 de gener: “La religió i els límits de la identitat”. Emmarcada en el cicle “O ells o nosaltres”: Europa davant el repte del terrorisme gihadista, es tracta de la segona de les tres taules rodones previstes.

Us animem a veure la versió completa i/o la síntesi de l’acte i, per suposat, a assistir a la propera  i darrera jornada del cicle en la que s’analitzarà com l’educació pot ser una forma de prevenir l’extremisme. Per a fer-ho, tan sols cal que ens ho comuniqueu a (Necessites javascript per veure aquest correu-e).

Presentació "Dos contemporanis enfrontats"

Aviat es presentarà el llibre del que us parlàvem fa uns dies, “Dos contemporanis enfrontats”, en el que diversos historiadors s’endinsen en les figures de dos pensadors de la segona meitat del segle XIX ben diferents: Valentí Almirall, considerat un dels pares del nacionalisme català modern, i Joaquín Costa, caracteritzat per l’aragonesisme i el nacionalisme espanyol.

L’esdeveniment consistirà en una taula rodona que es durà a terme el dimarts 2 de febrer a la Biblioteca Pública Arús (Passeig de Sant Joan 26, Barcelona) a les 18.30 hores i hi participarà una bona representació dels estudiosos que basteixen el volum:

  • Enric Ucelay-Da Cal (ed.)
  • Josep Pich (ed.)
  • Agustí Colomines
  • Àngel Duarte
  • David Martínez Fiol
  • Santiago Izquierdo

Aquí podeu veure el cartell i la invitació.

Us animem a assistir-hi!

“Dien Bien Phu”

Demà, 27 de gener, es presenta a les 19.00 un llibre dedicat a “Dien Bien Phu” (Editorial Yulca), la darrera batalla de la guerra d’Indoxina, que representà la major victòria de l’Exèrcit Popular Vietnamita en el procés d’alliberació nacional de les forces imperialistes franceses i nord-americanes. Els esdeveniments estan relatats pel general Võ Nguyên Giáp, finat fa poc més de 2 anys.

A la presentació del llibre hi participaran Paola lo Cascio, autora de l’estudi introductori de l’obra, i Víctor Gavin, ambdós doctors d’història contemporània de la UB.

L’esdeveniment serà a l’Espai Contrabandos (Carrer de la Junta de Comerç, 20).

"Justícia i Guerra Civil. Els tribunals de justícia a Catalunya (1936-1939)"

El proper dimecres dia 3 de febrer es presentarà el llibre “Justícia i Guerra Civil. Els tribunals de justícia a Catalunya (1936-1939)” de Pelai Pagès, professor d’història de la UB. L’acte es durà a terme a la Biblioteca del Gòtic – Andreu Nin (La Rambla, 32) a les 19.00 hores.  

A més de l’autor, també hi participaran Andy Durgan, historiador britànic de la Fundació Andreu Nin, i Joan Villaroya, catedràtic d’història contemporània de la UB.

Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

"Dos contemporanis enfrontats"

Enric Ucelay-Da Cal i Josep Pich han editat l’obra “Dos contemporanis enfrontats” (Nova Editorial, Col·lecció Hecateu). Es tracta d’una miscel·lània on, a través dels estudis de diversos historiadors, s’exploren les figures de Joaquín Costa i Valentí Almirall, dos coetanis que, com diu el pròleg de l’edició, segurament no haguessin sigut amics. En efecte, aquesta obra representa un exercici d’història transversal on s’estudien per primer cop, en un mateix volum, dos personatges ben diferents: Per una banda, Valentí Almirall –considerat un dels pares del nacionalisme català–  provenia d’una família noble i va tenir accés a una excel·lent educació, mentre que Joaquín Costa – amb el seu arrelat aragonesisme i un marcat sentiment nacionalista espanyol– va néixer en el si d’una família modesta i es va veure forçat a satisfer les seves inquietuds intel·lectuals de forma autodidacta. Les allunyades posicions d’ambdós pensadors ens mostren la complexitat dels regeneracionismes hispans de finals del segle XIX.

En aquest volum es recullen les ponències de les jornades, organitzades pel GRENS, que es van celebrar a la Universitat Pompeu Fabra l’any 2012 i on es van posar en diàleg les dues figures.

Entre els historiadors que basteixen aquesta obra, hi ha diversos membres i col·laboradors del GRENPoC:

  • Agustí Colomines (IP del GRENPoC i director acadèmic de la Càtedra Josep Termes): Almirall, patriota o resistent?
  • Josep Pich: Valentí Almirall i Joaquín Costa davant del període que els pertocà viure
  • Santiago Izquierdo: El republicanisme de Joan Sol i Ortega

També hi trobem estudis de David Martínez Fiol, Eloy Fernández Clemente, Isidre Molas, Josep Contreras, Josep Maria Figueres i Enric Ucelay-Da Cal.

Polítiques de memòria de la Generalitat de Catalunya

Demà, 12 de gener, es durà a terme la jornada Polítiques de memòria de la Generalitat de Catalunya. Persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme. Fosses de la guerra i de la repressió.

Comptarà amb la participació de Jusèp Boya, Jaume Sobrequés, Miquel Puig Roig, Queralt Solé, Juli Cuéllar i Jordi Oliva.

Per assistir a l'acte, organitzat pel Museu d'Història de Catalunya, el Centre d'Història Contemporània de Catalunya i la Generalitat, cal omplir aquest formulari

Us animem a fer un cop d'ull al programa on apareix tota la informació.

"La religió i els límits de la identitat". Taula rodona

El proper dimecres 20 de gener de 2016 es durà a terme una nova taula rodona amb el títol "La religió i els límits de la identitat", emmarcada en el cicle “O ells o nosaltres”: Europa davant el repte del terrorisme gihadista organitzat per la Càtedra UB Josep Termes i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB.

En aquesta ocasió, els ponents seran:

  • Dra. Dolors Bramon, professora emèrita de la UB
  • Sr. Àngel Colom, director de la Fundació Nous Catalans
  • Sra. Salwa El Gharbi, presidenta de l’associació de formació i consultoria FIKR i AFCAR
  • Dr. Francesc Xavier Marín i Torné, filòsof especialitzat en religió islàmica, professor a la URL i a l’ISCREB

El debat serà moderat pel Dr. Agustí Colomines, professor d’història contemporània a la UB i director acadèmic de la Càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats.

L’acte serà a les 19.00 hores a Can Jaumandreu (Carrer del Perú, 52, Barcelona) i està obert a tothom. A més, pels que us pugui interessar, aquesta activitat té certificació de l’Escola de Doctorat de la Universitat de Barcelona.  Si voleu assistir-hi, tan sols heu de confirmar la vostra assistència a (Necessites javascript per veure aquest correu-e).

Us animem a venir-hi!

Vídeos de Llibertat i seguretat, el millor binomi

Ja estan disponibles els vídeos de la taula rodona que vam celebrar el proppassat 16 de desembre: Llibertat i seguretat, el millor binomi. Emmarcada en el cicle “O ells o nosaltres”: Europa davant el repte del terrorisme gihadista, es tracta de la primera de les tres taules rodones previstes.

Us animem a veure la versió completa i/o la síntesi de l’acte i, per suposat, a assistir a les properes dues jornades en les que s’analitzarà el repte que representa el terrorisme gihadista des de l’òptica de la religió i de l’educació respectivament.

Nota de premsa. La Càtedra Josep Termes i el Parc de les Humanitats de la Universitat de

La Policia de la Generalitat de Catalunya ha detingut a Barcelona el terrorista gihadista internacional Alí Charaf Damache. Aquesta detenció coincideix amb la convocatòria d'un debat sobre democràcia i seguretat que han organitzat la Càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials per al dimecres vinent, dia 16.

Es tracta de posar de manifest el millor binomi: el de la seguretat i la llibertat. I és que davant dels atacs terroristes del 13 de novembre a París i d'altres episodis de violència gihadista que s'han produït al continent europeu i a altres territoris d'arreu del món, és vital que la Universitat posi a disposició de la societat en general el coneixement que genera i sigui capaç d'intervenir en els debats que preocupen a la ciutadania.

La primera taula rodona del cicle "O ells o nosaltres": Europa davant el repte del terrorisme gihadista se celebrarà dimecres 16 de desembre a les 19 h i comptarà amb la participació del Sr. Albert Batlle, director de la Policia; el Sr. Jofre Montoto, analista de seguretat especialitzat en terrorisme i gihadisme, i el Sr. Jordi Armadans, politòleg i director de Fundipau. Es durà a terme a Can Jaumandreu, c/ Perú, 52, Barcelona.

El debat parteix del fet que la llibertat no és possible sense un mínim de seguretat. La necessària sensació de seguretat de les persones no ha de ser aprofitada pels estats per discriminar ningú per raó de raça o religió ni per restringir la llibertat. Al revés, la seguretat de les persones és, precisament, el que ha de garantir els drets humans, la democràcia i l'exercici del pluralisme, elements que són consubstancials a l'estat de dret.

Podeu consultar tota la informació del cicle fent clic aquí.

 

"O ells o nosaltres": Europa davant el repte del terrorisme gihadista

 

Primera taula rodona: Seguretat i llibertat, el millor binomi

Intervindran:

- Sr. Albert Batlle, director de la Policia

- Sr. Jofre Montoto, analista de seguretat especialitzat en terrorisme i gihadisme

- Sr. Jordi Armadans, politòleg i director de Fundipau

Data: 16 de desembre de 2015, a les 19 h

Lloc: Parc de les Humanitats de la Universitat de Barcelona (c/ Perú, 52, Barcelona)

Entrevista a L'Aigua Clara

El nostre director acadèmic, el Dr. Agustí Colomines, ha sigut entrevistat per Montse Hidalgo al programa L’Aigua Clara.

Amb motiu de l’inici del cicle de taules rodones “O ells o nosaltres”: Europa davant el repte del terrorisme gihadista, el Dr. Colomines ha reflexionat sobre què ha fet malament el món en general, com ara permetre i potenciar l’enorme desigualtat entre Nord i Sud -que ha portat irremeiablement a conflictes socials- o desatendre la gestió de la diversitat en l’espai públic. També ha esmentat la delicada situació dels drets humans que, en el context actual, poden estar en joc si posem en una balança la seguretat i la llibertat i oblidem que no es tracta d’escollir entre una o l’altra, sinó que ambdues han d’anar unides i en la mateixa direcció.

Us convidem a escoltar l’entrevista.

"O ells o nosaltres". Europa davant el repte del terrorisme gihadista

La Càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials hem organitzat un cicle que iniciarem ben aviat. Estarà dedicat a analitzar el repte que representa actualment el terrorisme gihadista i constarà de tres taules rodones on, amb la participació de diversos especialistes de diferents disciplines, s’encararà aquest tema preocupant i de rabiosa actualitat des del punt de vista de la seguretat, la religió i l’educació.

Les tres jornades seran:

  • Llibertat i seguretat, el millor binomi,16 de desembre de 2015
  • La religió i els límits de la identitat, 20 de gener de 2016
  • L’educació com a forma de prevenir l’extremisme, 10 de febrer de 2016

Podeu consultar el programa amb tota la informació mitjançant aquest enllaç.

Aquesta activitat té certificació de l'Escola de Doctorat de la Universitat de Barcelona. 

Podeu confirmar la vostra assistència, indicant a quina o quines jornades vindreu, al següent correu electrònic: (Necessites javascript per veure aquest correu-e)

Education, Culture and Society 2016 (Breslau, Polònia)

Des de 2014, la Fundació Pro Scientia Publica i la University of Third Age de la Universitat de Breslau organitzen anualment el congrés “Education, Culture and Society”. Es tracta d’una convenció organitzada per i per a acadèmics i estudiants de ciències socials i humanitats de tot el món, amb l’objectiu de promocionar els joves acadèmics i de crear una comunitat acadèmica interdisciplinària internacional. Qualsevol doctor, professor, estudiant, post doc, doctorand… de les diverses disciplines de les ciències socials i les humanitats pot participar en el congrés. El proper, es celebrarà del 12 al 14 de setembre de 2016 a Breslau, Polònia.

Els temes que normalment s’hi tracten són els problemes de l’educació contemporània en relació amb els canvis socials i culturals. Aquest proper any 2016 prendran rellevància, a més, l’educació per adults i la universitària. Es pretén crear una secció dedicada als problemes de la formació per adults en el món contemporani i una altra destinada als reptes de l’educació universitària.

La data límit per enviar les sol·licituds és el 29 de febrer de 2016. En aquest enllaç podeu trobar més informació i descarregar-vos el formulari.

Franco 40/40: el franquisme en quarantena

L’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona està duent a terme una sèrie d’activitats culturals per repassar els gairebé quaranta anys de dictadura franquista just quan es compleixen quaranta anys de la mort del dictador.

El cicle, “Franco 40/40: el franquisme en quarantena”, té el suport de l’Ajuntament de Barcelona i de la Comissió Europea, i hi col·laboren la Universitat Pompeu Fabra, el Museu Marítim de Barcelona, Arxivers sense Fronteres, Cinespaña Toulouse, Eduxarxa, la Fundació Cipriano García, el Museu de la Pau de Gernika, la Filmoteca de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Perpinyà Via Domitia.

Les properes activitats englobades en aquest cicle són:

  • 17 de novembre: Projecció del documental Franco, un fiancé de la mort, de José María Berzosa, a la Filmoteca de Catalunya.
  • 18 de novembre:  Projecció del documental Robles, duelo al sol, de Sonia Tercero Ramiro, a la Filmoteca de Catalunya.
  • 19 de novembre: Debat sobre la memòria de Franco entre l’hispanista Paul Preston i el catedràtic de la UPF Josep Fontana, moderats per Josep M. Muñoz, director de L’Avenç.
  • 20 de novembre: En el transcurs del dia les activitats es descentralitzaran amb actes a la Universitat Rovira i Virgili, a la Sorbona, a la seu de Comissions Obreres, on s’inaugurarà l’espai L’Assemblea,  i al Museu Marítim de Barcelona, on Arxivers sense Fronteres inaugurarà les VII Jornades “Arxius, drets humans i democràcia. Rèmores, avenços i necessitats de futur dels arxius en democràcia”.
  • 23 de novembre: Debat: “Canvis i continuïtats en el sistema científic espanyol des de la transició”, presentat per Albert Preses i amb la participació de Reimund Fickert, director de Business Development del PRBB; Emilio Muñoz, CSIC y CIEMAT; Lluís Rovira, director Institució dels Centres de Recerca de Catalunya i Emilio Suarez, Departament d’ Humanitats UPF. El debat es farà a la Sala de Graus A. Calsamiglia (Edifici Roger de Llúria del Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra).

El programa s’estendrà fins l’abril de 2016.

Podeu trobar més informació en el següent enllaç.

Vicent Olmos guardonat amb un Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla 

L'historiador i editor valencià Vicent Olmos (Editorial Afers), col·laborador de la Càtedra, ha estat guardonat amb un Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla per la seva tasca en el món editorial i de divulgació de la història del País Valencià.

Aquests premis, atorgats des de l’any 1983, reconeixen el treball de persones que han actuat i actuen al servei de la identitat nacional en diversos àmbits: ensenyament, mitjans de comunicació, ciències, art, cultura popular, música, teatre, economia, dret, acció social i cívica, etc. En el cas de Vicent Olmos, ha estat premiat per la seva labor en els àmbits de difusió de la llengua, promoció del patrimoni cultural i edició i difusió del llibre en català.

En aquesta XXXII edició, també han estat guardonats:

  • Montserrat Cadevall, presidenta de la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC)
  • Miquel Costa, responsable de l’Editorial Mediterrània-Eivissa
  • Mireia Montané, pedagoga i directora del Projecte COMconèixer
  • Artur Quintana, filòleg i estudiós del català de l’Aragó
  • Ferran Rella, president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu

La cerimònia d’entrega dels premis serà el dimarts 24 de novembre, a les set de la tarda, al Museu del Disseny de Barcelona. També s’aprofitarà l’ocasió per lliurar el Premi Lluís Carulla, adjudicat al projecte Terra-nova.cat.

Per què hem guanyat. 127 dies que van canviar Catalunya, de Francesc-Marc Álvaro 

Francesc-Marc Álvaro, professor de periodisme a la facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i col·laborador del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC) de la Càtedra Josep Termes, presentarà el seu nou llibre: “Per què hem guanyat”.

En la presentació de l’obra, publicada per l’editorial Comanegra, hi participaran Jordi Basté, periodista i director d’El món a RAC1, i el ja esmentat autor del llibre, Francesc-Marc Álvaro.

Dia: 19 de novembre de 2015

Lloc: La Casa del Llibre, Rambla de Catalunya 37

Hora: 19.00 

Taula rodona: Què sabem de la crisi de refugiats?

Es suma un acte més als nombrosos que s’estan duent a terme per tal d’analitzar i encarar la crisi dels refugiats que està vivint Europa. En aquesta ocasió serà una taula rodona, “Què sabem sobre la crisi de refugiats?”, que es celebrarà demà dia 6 de novembre a Sóller (Mallorca).

Començarà a les 20 del vespre a la Capella de les Escolàpies i comptarà amb la presència de:

  • Andreu Horrach, sociòleg i director general de planificació i serveis socials del Govern Balear, qui exposarà l’estat de la qüestió de la crisi dels refugiats a les Illes Balears.
  • Lourdes Carrasco, psicòloga especialitzada en ajuda humanitària i drets humans, qui analitzarà de forma crítica com el segle XXI es presenta en termes de refugiats, migrants i ajuda humanitària.
  • Christer Söderberg, fotògraf i bloguer, qui es centrarà en la part més humana d’aquest conflicte a partir d’imatges i testimonis de primera mà dels refugiats a la frontera entre Sèrbia i Croàcia.

Podeu trobar més informació al Facebook i al Twitter de la plataforma Sóller amb els Refugiats, organitzadora de la jornada.

Si us trobeu a Mallorca, us recomanem assistir-hi. Si no és el cas, també podeu veure-ho en streaming a partir de les 20 del vespre.

Vídeos de la Jornada Lluís Companys

Ja és possible veure els vídeos de la jornada dedicada a Lluís Companys de la que us parlàvem fa uns dies. Organitzada pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d’Estudis Històrics, es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans el passat dia 7 d’octubre amb motiu del 75è aniversari de l’afusellament de Companys.

Diversos especialistes van fer un anàlisi profund de la figura de Companys i, finalment, es va dur a terme una taula rodona dedicada a la sentida reivindicació de l’anul·lació del Consell de Guerra del 14 d’octubre de 1940 de tan nefasta memòria.

II Jornada d'Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l'Ebre

El dissabte 21 de novembre, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe) en col·laboració amb els Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l'Ebre, celebraran la “II Jornada d'Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l'Ebre”.

En aquesta segona edició, l’objectiu serà el d’apropar-se, des d’una òptica científica, a una qüestió delicada i polèmica: la exhumació de les fosses comuns de la Guerra Civil i el franquisme contemplades com a fonts primàries de recerca i investigació.

Tot i la perspectiva científica, no es menystindrà el contingut emotiu, sentimental, ètic i moral de tots aquells que lluiten per la creació de programes de recuperació continuats i sistemes d'identificació fiables.

Participaran, en aquesta jornada, especialistes de l’arqueologia i l’antropologia forense com ara Francisco Etxeberria (UPV/EHU), Maria Garcia Alonso (UNED), Assumpció Malgosa (UAB) o Lourdes Herrasti (ARANZADI).

Dia: 21 de novembre

Lloc: Palau Oliver de Boteller (Carrer Jaume Ferran, 4, Tortosa)

Reserves: http://arqueologia.tte.cat/inscripcio o (Necessites javascript per veure aquest correu-e)

Nominació de l'EPUF

L’EPUF (Euromed Permanent University Forum), la secretaria executiva del qual recau en la Càtedra Josep Termes a instància del Dr. Dídac Ramírez Sarrió, rector de la Universitat de Barcelona i actual president de l’EPUF, ha sigut nomenat pel premi "Best regional University" per part de la Europe Business Assembly. Es tracta d’un premi de prestigi internacional en el camp de la ciència i l’educació.

L’entrega es farà el dia 15 de desembre de 2015 en el marc de la Summit of Leaders and Annual Gathering of Academic Union ‘Science and Education’ que es durà a terme a l’ajuntament d’Oxford (UK).

Podeu veure aquí el programa de l’esdeveniment.

 “Tres imprescindibles: Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar”, d'Enric Pujol 

Avui, 19 d'octubre de 2015, Enric Pujol presentarà a “La Central” del carrer Mallorca el llibre “Tres imprescindibles: Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar”.

Es tracta d’una obra minuciosa però divulgativa a la vegada on es compara la tasca de tres grans historiadors i pensadors fonamentals per la cultura catalana contemporània: Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar. Aquestes tres figures desperten una sorprenent unanimitat entre els especialistes i encarnen tres moments cabdals de l’evolució de la historiografia catalana del segle XX. D’aquesta manera, són puntals bàsics de la tradició contemporània i, estudiant-los conjuntament, ens permeten construir un cànon historiogràfic.

L’autor considera essencial l’existència d’aquest cànon, present en totes les cultures desenvolupades, a Catalunya. Siguin més o menys subjectius, els cànons compleixen una funció social orientadora especialment en les esferes de l’ensenyament, els mass media i el públic no especialitzat.

Amb aquest llibre, doncs, Enric Pujol pretén donar-nos a conèixer, d’una forma més profunda, els nostres grans referents culturals. Aquesta coneixença és quelcom imprescindible per tal de bastir la nova Catalunya.

La presentació de l’obra serà a les 19.30h i, a més de l’autor, hi participaran els historiadors Albert Balcells, Antoni Simon i Òscar Jané, col·laborador del GRENPoC de la Càtedra Josep Termes.

La tradició docent a Catalunya, en honor dels mestres i professors que han estat autors de la renovació pedagògica catalana 

El proper 22 d’octubre se celebrarà una jornada commemorativa a la tradició docent a Catalunya. Per això, es commemora el centenari o cinquantenari de la mort o naixement de quinze mestres i professors que han deixat empremta en la renovació pedagògica i en la transmissió de coneixements. El Dr. Agustí Colomines, director acadèmic de la Càtedra Josep Termes, és membre de la Comissió de Commemoracions de la Generalitat de Catalunya i hi ha participat activament.

Vegeu, a continuació el programa de la jornada:

22 octubre 2015 | Barcelona | Universitat de Barcelona | Edifici Històric | Paranimf  

Matí

9.30 – 10.00 h: Inauguració de la Jornada, a càrrec del conseller d’Economia i Coneixement, Hble. Sr. Andreu Mas-Colell, i la vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la Universitat de Barcelona, Dra. Lourdes Cirlot.

10.00 – 11.30 h: professors universitaris (I)

Homenatge de la Facultat de Filosofia
Moderador: Dr. Josep Montserrat, degà

Francesc Gomà i Musté (1915-1998). Filòsof i professor.  100 anys del naixement.
Intervenció del Dr. Jaume Mascaró Pons

Jaume Bofill i Bofill (1910-1965). Filòsof i professor50 anys de la mort.
Intervenció del Dr. Antoni Prevosti Montclús

Pere Vesa i Fillart (1852-1915). Professor i orientalista100 anys de la mort.
Intervenció del Dr. Josep Montserrat

Homenatge de la Facultat de Geografia i Història
Moderador: Dr. Xavier Roigé, degà

Joan Maluquer de Motes i Nicolau (1915-1988). Prehistoriador i arqueòleg. 100 anys del naixement.
Intervenció del Dr. Josep M. Fullola o del Dr. Francisco Gracia

Josep Maria Sostres i Maluquer (1915-1984). Arquitecte i professor. 100  anys del naixement.
Intervenció del Dr. Xavier Roigé

11.30 – 12.00 h: pausa amb cafè

12.00 – 13.30 h: professors universitaris (II)

Homenatge de la Facultat de Dret
Moderador: Dr. Enoch Albertí, degà

Josep Maria Font i Rius (1915). Jurista, professor i historiador del dret català.100 anys del naixement.
Intervenció del Dr. Max Turull

Josep Maria Trias de Bes i Giró (1890-1965). Jurista, polític i professor. 50 anys de la mort.
Intervenció de la Dra. Alegria Borràs

Homenatge de la Facultat de Medicina
Moderador: Dr. Francesc Cardellach, degà

August Pi i Sunyer (1879-1965). Filòsof, polític i professor. 50 anys de la mort.
Intervenció del Dr. Jacint Corbella

Jeroni de Moragas i Gallissà (1901-1965). Neuropsiquiatre infantil i professor.50 anys de la mort.
Intervenció del Dr. Francesc Cardellach

Tarda

16.30 a 18.30 h: professors no universitaris i mestres

Taula rodona moderada per la Dra. Josefina Cambra, degana del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

Josep Albert Barret i Moner (1865-1918). Enginyer industrial i professor. 50 anys del naixement.
Intervenció del Dr. Jesús Bonals

Teresa Mañé i Miravet (1865-1939). Publicista, anarquista i mestra. 150 anys del naixement.
Intervenció del Dr. Albert Balcells

Antoni Balmanya (1846-1915). Pedagog. 100 anys de la mort.
Intervenció del Dr. Joan Domènech

Carme Aymerich i Barbany (1915-2001). Pedagoga. 100 anys del naixement.
Intervenció de la Dra. Mercè Izquierdo

Valentí Masachs i Alavedra (1915-1980). Geòleg i professor. 100 anys del naixement.
Intervenció del Dr. Joaquim Sanz i Balagué

Delfí Dalmau i Gener (1891-1965). Pedagog i filòleg. 50 anys de la mort.
Intervenció del Dr. Joan Domènech

18:30 – 19:00 h: Cloenda de la Jornada, a càrrec de la consellera d’Ensenyament, Hble. Sra. Irene Rigau, i del Dr. Dídac Ramírez,  rector de la Universitat de Barcelona.

19:00 – 19:30 h: Concert de cloenda a càrrec del Quartet OUB. Interpretació de moviments seleccionats d’obres de Johann Sebastian Bach i Wolfang Amadeus Mozart, entre d’altres. Integrants del Quartet OUB: Isabel Vila, violí; Pau Gomila, violí; Sara Guasteví, viola, i Pep Cots, violoncel.

Organitzat per la Universitat de Barcelona, amb el suport del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i de la Generalitat de Catalunya.

Vegeu, també, en el següent enllaç, el currículum dels diferents homenatjats.

Comunicat "Les Universitats catalanes, amb els refugiats”

Les universitats públiques catalanes, membres de l’ACUP, organitzen el dimarts 13 d’octubre l’acte públic de presentació del comunicat “Les Universitats catalanes, amb els refugiats”, en el qual es comprometen a promoure i facilitar, de forma conjunta, la implicació activa de les seves comunitats en les iniciatives i accions relacionades amb l’acollida de les persones refugiades que arribin o hagin arribat a Catalunya

L’acte comptarà amb la participació del president de l’ACUP, Enric Fossas, del rector de la UB, Dídac Ramírez, i de diversos experts en matèria de conflictes, migració i refugiats, que debatran sobre la situació actual de les persones refugiades i del paper de les universitats catalanes davant d’aquesta realitat:

  • Carme Panchón, vicerectora d’Administració i Organització de la UB
  • Ricard Zapata-Barrero, professor de Ciències Polítiques a la UPF i director del Grup de recerca interdisciplinari sobre immigració (GRITIM)
  • Pere Vilanova Trias, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració a la UB
  • Laura Feliu, professora titular de Relacions Internacionals a la UAB
  • Jordi Borja, professor emèrit i president del Comitè Acadèmic dels programes de postgrau de Ciutat i Urbanisme a la UOC

L’acte serà el tret de sortida d’un seguit d’accions de suport als refugiats que les universitats públiques catalanes duran a terme i que s’emmarcaran sota el concepte de ‘Universitats Refugi’ (#UniversitatsRefugi al Twitter) com ara organitzar xerrades de sensibilització sobre el conflicte sirià, facilitar als nouvinguts l’accés a les activitats acadèmiques o articular espais i serveis específics per a donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu.

Vegeu en aquest enllaç informació detallada de l’acte.

II Jornada XIPS

El proper divendres 16 d’octubre es celebrarà la II Jornada de la Xarxa d’Investigadors/es sobre Identitats Polítiques i Socials.

Amb el títol de “Catalunya: entre la nova política i la independència”, s’analitzaran des d’un punt de vista acadèmic els canvis recents en la política catalana, tant pel que fa als resultats electorals del 27S com pel que fa als canvis d’escenari, d’actors i de preferències de vot que s’estan produint des de fa cinc anys.

La jornada tindrà format de seminari: s’hi faran dues ponències i un debat entre tots els assistents. Ivan Serrano Balaguer, professor de ciències polítiques i socials a la Universitat Pompeu Fabra i col·laborador del GRENPoC de la Càtedra Josep Termes, en serà el moderador.

Al programa podeu veure qui hi participarà, l'horari, com confirmar la vostra assistència i altra informació d'interès. 

L'exili como a patrimoni

El divendres 9 d’octubre es celebrarà a Agullana (Alt Empordà) el debat “L’exili com a patrimoni” dins del cicle “Patrimoni i territori: tres visions inusuals”, a la seu de l’exposició permanent dedicada a l’exili cultural de 1939, Plaça Major, al costat dret de l’església.

La taula rodona serà moderada per Enric Pujol, comissari de la instal·lació, i comptarà amb la participació de José María Murià (Historiador i articulista), Teresa Férriz (Directora de Projectes, UOC) i Jordi Font (Director del MUME, Museu Memorial de l’Exili).

La Càtedra celebra un acte d'homenatge a Josep Termes

28-05-2015

La Càtedra Josep Termes ha dut a terme un homenatge a l’historiador que dóna nom a la Càtedra: Josep Termes i Ardèvol, gran coneixedor del moviment obrer català dels segles XIX i XX, home compromès amb el seu temps que no es va limitar a estudiar-lo sinó que també el va viure participant-hi activament.

L’acte ha sigut a l’Ateneu Barcelonès, lloc emblemàtic on Termes va passar llargues estones reunit amb els seus coetanis, i ha estat protagonitzada per una conferència de Josep Fontana, catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra i amic de Termes, qui ha dut a terme una detallada descripció de la personalitat de l’historiador català així com del període històric que van viure junts a través d’anècdotes que ens permeten fer-nos una idea de com era la realitat social d’aquella època des de la perspectiva dels qui la van experimentar en primera persona.

També han participat en l’homenatge tres historiadors vinculats amb la figura de Josep Termes: el Dr. Jordi Casassas (catedràtic de la UB i president de l’Ateneu Barcelonès), la Dra. Teresa Abelló (professora de la UB) i el Dr. Agustí Colomines (professor de la UB i director acadèmic de la Càtedra).

L’ocasió ha estat aprofitada per presentar el llibre Josep Termes. Catalanisme, Obrerisme i Civisme (Teresa Abelló, Agustí Colomines Eds.), volum miscel·lani on diversos experts s’aproximen a aquestes tres temàtiques des de l’òptica de Termes.

Llegiu aquí la conferència íntegra

Jornada Lluís Companys

Ens volem fer ressò d’un acte que ens sembla molt interessant. Serà el proper dimecres 7 d’octubre i es tracta d’una jornada dedicada a Lluís Companys, amb motiu del 75è aniversari de l’infame afusellament al Castell de Montjuïc (15 d’octubre de 1940) de qui fou President de la Generalitat de Catalunya. Es durà  a terme a l’Institut d’Estudis Catalans i està organitzada pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Comptarà amb la participació de diversos especialistes en la figura de Companys: Albert Balcells, Josep M. Figueres, Arnau González, José Luís Martín Ramos, Mercè Morales, Jordi Pomés, Hilari Raguer i Josep M. Solé Sabaté. Entre tots, analitzaran la trajectòria pública de Companys i en remarcaran els aspectes més rellevants.

La jornada conclourà amb una taula rodona dedicada a la sentida reivindicació de l’anul·lació del Consell de Guerra del 14 d’octubre de 1940 de tan nefasta memòria, en la que participaran Josep Cruanyes, Gemma Calvet i Mirta Núñez Díaz-Balart.

Vegeu aquí el programa.

Parvati Nair reflexiona sobre la crisi migratòria

Volem compartir un parell de reflexions que ens semblen molt interessants. Són de la professora Parvati Nair, especialista en estudis culturals i migratoris, directora fundadora de la United Nations University on Globalization, Culture and Mobility (UNU-GCM) i docent a la Queen Mary University of London.

En els enllaços que us mostrem, Nair discorre sobre els fenòmens migratoris actuals, el posicionament dels governs i quina seria l’actitud adequada per a fer front a aquesta situació, apostant sempre per una postura proactiva, inclusiva i acord amb els drets humans.

En aquest article, del 9 de setembre de 2015, Parvati Nair afirma que un nen no hauria de morir perquè els governs es mobilitzessin (referint-se a la publicació de la fotografia del cos del petit Kurdi) i que això indica que patim greus deficiències de bona governança tant a nivell mundial com regional pel que es refereix a immigració. Reflexiona també sobre la relativa predisposició a donar asil a refugiats, cosa que dóna cert prestigi històric i polític, i l’encara amb el rebuig que provoca la idea de ser hospitalaris amb els anomenats “migrants econòmics”. Assegura, a més, que les polítiques frontereres, la negació de visats i la construcció de tanques de filferro tan sols fan que afavorir el creixement del tràfic de persones.

Finalment, insta als líders mundials a respondre de manera proactiva i actuant dins el marc dels drets humans per tal de salvar vides i disminuir el patiment d’aquestes persones doncs, afirma, a Europa hi ha lloc tant pels que ja han arribat com pels que es troben de camí.

En aquestes línies, publicades el 25 de setembre de 2015, Parvati Nair reflexiona de nou sobre la crisi humanitària migratòria que s’està vivint arreu del món. Assegura que la fortificació de fronteres està forçant a aquells que no compleixen els requisits per a la migració legal a viatjar per rutes arriscades i a convertir-se en víctimes de les màfies dedicades al tràfic de persones.

Davant d’aquesta situació, Nair troba necessari un canvi de prisma pel que respecta a la immigració en tots els nivells: des de la política als mass media, passant pel pensament de cadascú de nosaltres. S’ha de deixar de veure els immigrants com un problema, valorar que poden donar-nos riquesa cultural i econòmica, donar respostes proactives i obrir canals de migració legals i segurs, que protegirien els desplaçats de les rutes il·lícites i convertiria el paper de les màfies en redundant. S’ha de revisar el concepte de fronteres per tal que la circulació de persones sigui digna, humana i segura.

En definitiva, considera necessari un replantejament pel que respecta al desenvolupament, no només pel que fa a la circulació de mercaderies, capitals i serveis, sinó també de persones, i es pregunta si dins les Sustainable Development Goals de les Nacions Unides, marcades pel 2030, caldria un punt dedicat exclusivament a aquest drama humanitari. 

Prize in the Memory of Dominique Jacquin-Berdal

L’ASEN (Association for the Study of Ethnicity and Nationalism) i “Nations & Nationalism”, de la London School of Economics and Political Science, han convocat un premi d’assaig en memòria de Dominique Jacquin-Berdal, membre compromesa de l’associació i editora de “Nations & Nationalism”.

L’objectiu del certamen és encoratjar els joves investigadors a publicar treballs de recerca relacionats amb l’etnicitat i el nacionalisme.

Les bases per participar-hi són les següents:

  • L’article guanyador serà anunciat durant la celebració de la 26a Conferència anual de l’ASEN, que es durà a terme el mes d’abril de 2016
  • El guanyador rebrà 250 £ i dos anys d’afiliació gratuïts a l’ASEN, a més de la possibilitat de veure el seu article publicat a la revista “Nations & Nationalism”
  • S’hi poden presentar estudiants de postgraduat o aquells que hagin presentat la seva tesi en els últims cinc anys
  • La data límit d’entrega és el dia 30 de novembre de 2015
  • Les entregues es faran a (Necessites javascript per veure aquest correu-e) i aniran acompanyades d’una carta del supervisor de l’autor confirmant el seu estatus i elegibilitat
  • Els articles seran presentats en anglès i seguint l’estil de “Nations & Nationalism” (sistema de Harvard)
  • Les pautes a seguir es poden consultar en aquest enllaç
  • Només es pot presentar un article per autor
  • Els articles escrits per més d’un autor no seran considerats
  • El Comitè es reserva el dret a declarar el premi desert

Acte sobre "La crisi dels refugiats: entre el dret d'asil i l'acollida"

22-09-2015

La Càtedra Josep Termes, el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials i Solidaritat UB organitzen un acte sobre la crisi dels refugiats. 

La Universitat de Barcelona no pot ser un mer espectador davant la gravetat dels fets. Per això volem contribuir al debat des del que ens propi: el coneixement. Amb aquesta taula rodona pretenem analitzar des de diverses perspectives com s’ha de gestionar el dret d'asil i l'acollida dels sirians a Europa i als nostres municipis, així com quins són els reptes polítics, jurídics, econòmics i socials als quals caldrà fer front quan arribin els primers refugiats. Per fer-ho, hem sol·licitat a persones expertes en el tema que ens acompanyin i que formin part de la taula rodona que promourà el diàleg amb les entitats de la societat civil que són expertes en el tema. 

Hi participaran: 

  • Dr. Eduard Sagarra Trias, professor de Dret Internacional Públic a la UB i a ESADE i president de l’Associació per a Nacions Unides a Espanya (ANUE)
  • Sra. Maria Alba Gilabert, periodista de la secció d'internacional de Catalunya Ràdio
  • Sr. Francesc Mateu, director a Catalunya d’Oxfam Intermón
  • Sr. Àngel Miret i Serra, govern de la Generalitat de Catalunya i professor de Ciències Polítiques i Socials a la UPF

Moderarà el debat el Dr. Gaspar Coll i Rosell, professor d'Història de l'Art a la UB i Comissionat per al Parc i l'impuls científic de les Humanitats i les Ciències Socials.

El debat es durà a terme el proper 22 de setembre de 2015 a les 19.00 h al Parc de les Humanitats (Carrer del Perú, 52, Barcelona). 

Vegeu el díptic

La Càtedra presenta una proposta a la convocatòria de Recercaixa

17-07-2015

La Càtedra Josep Termes, amb l'objectiu de promoure la recerca, ha presentat una proposta d'investigació a Recercaixa que té com a principal objectiu comprovar si la memòria contribueix a facilitar la creació d’identitat europea, especialment entre els més joves i, per contacte, entre els seus familiars adults. Considerem que, ara per ara, la identitat europea és quelcom poc tangible, que encara es troba en procés de construcció i que és essencial que es consolidi i enforteixi en els pròxims anys per tal de garantir la fita sobre la que es va fundar la Unió Europea: assegurar la pau entre els Estats europeus. 

La Càtedra argumenta que per tal d’assolir aquest objectiu, l’ensenyament de la història i la memòria històrica entre els infants és una eina molt efectiva, però que cal fer-ho d’una manera diferent a com sovint s’ha fet fins ara. Volem examinar si fent-ho d’una manera tolerant, respectant la diversitat i mostrant que la història no té una versió única i definitiva, es contribueix a la creació d’identitat europea. També investigarem els avantatges dels aprenentatges més participatius, multidisciplinaris i on es tinguin en compte intercanvis intergeneracionals.

Esperem que els resultats constatin que, en efecte, la nostra hipòtesi és encertada i que es pot promoure la creació d’identitat europea entre els infants. Esperem també que la recerca serveixi d’exemple i inspiri polítiques públiques –especialment educatives– que fomentin aquesta creació, reforç i consolidació d’una identitat europea compartida.

A l'actualitat aquest projecte es troba en fase d'avaluació.

La Càtedra presenta un projecte a la convocatòria H2020

28-05-2015

Amb el títol El relat històric comú com a herència cultural pel foment de la identitat europea, la Càtedra Josep Termes lidera un projecte en el marc de l'Horitzó 2020 dut a terme amb altres 5 partners internacionals de Bulgària, França, Letònia, Itàlia i Alemanya.

El projecte parteix de la hipòtesi que la Unió Europea és encara un projecte en construcció en diferents àmbits com per exemple l'econòmic, el jurídic, el legislatiu, el polític i el social, així com també en tot allò que fa referència a la seva narrativa històrica. Aquest darrer aspecte es fa més difícil a causa del conflicte que suposa l'explicació de la història europea contemporània. Cal tenir en compte que la UE va néixer del desig de convertir el continent en un lloc més lliure, més just i més pròsper. Tanmateix, la construcció d'una identitat europea no es pot crear ignorant el conflicte històric, però ha de ser construïda sense cap voluntat de venjança i encara menys cap intenció d'anar a la contra. La construcció d'una identitat europea comuna requereix respectar els records i la diversitat de la zona com a punt de partida perquè només així es poden resoldre els conflictes entre les persones i les comunitats. Per construir una Europa realment unida és necessari recuperar tots els records col·lectius fragmentats i posar-los al servei d'uns valors comuns.

L'objectiu del projecte és analitzar com el substrat històric i cultural d'Europa pot fomentar la identitat europea. Volem avaluar com el patrimoni històric i cultural dels diferents estats i la construcció de la memòria contribueixen a la generació de consciència i identitats europees. El resultat final pretén ser un projecte d'investigació científica i innovació sobre els mecanismes pels quals la història i el patrimoni cultural afecten la creació de comunitats imaginades. El projecte haurà de proporcionar un conjunt d'eines o instruments tecnològics i visuals que mostraran els resultats finals al públic. 

A l'actualitat aquest projecte es troba en fase d'avaluació per part de la Comissió Europea

Encetem el curs amb la segona conferència del cicle Doblement Invisibles que coorganitzem conjuntament la Càtedra Josep Termes i l'Institut Català de les Dones amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i de diferents entitats i altres institucions del país. Amb aquest cicle volen recuperar les biografies d'algunes dones rellevants l'obra de les quals —en l'àmbit de l’art, les ciències, l’esport o la política— ha quedat silenciada per la història. El mutisme sobre la persona i l'obra ha convertit aquestes dones en doblement invisibles. 

La segona conferència la dedicarem a dues "Dones polítiques", Carme Karr i Ángeles López de Ayala.  En parlaran la Sra. Marta Pessarrodona i la Dra. Isabel Pérez, respectivament. Aquesta vegada comptem amb el suport de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i de la Liga Internacional de Mujeres por la Paz y la Libertad (WILPF), institucions a les quals agraïm la col·laboració. 

La conferència tindrà lloc el proper 12 de setembre, a les 18,30 h., a la Cuina de l'Espai Francesca Bonnemaison (carrer de Sant Pere Més, Baix 7, 08003 Barcelona).

Preguem que confirmeu assistència adreçant-vos al correu (Necessites javascript per veure aquest correu-e).

 

Segona conferència del cicle Doblement Invisibles que coorganitzem la Càtedra Josep Termes i l'Institut Català de les Dones amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i de diverses entitats i institucions del país. Amb aquest cicle recuperem les biografies de dones la tasca de les quals —en l'àmbit de l’art, les ciències, l’esport o la política, etc.— ha estat silencia per la història.

La segona sessió està dedicada a les "Dones polítiques". La Sra. Marta Pessarrodona i la Dra. Isabel Pérez parlaran, respectivament, de les aportacions de la Sra. Carme Karr i de la Sra. Ángeles López de Ayala. La sessió compta amb el suport de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i de la Liga Internacional de Mujeres por la Paz y la Libertad (WILPF), institucions a les quals agraïm la col·laboració. 

La conferència tindrà lloc el pròxim 12 de setembre, a les 18,30 h, a la Cuina de l'Espai Francesca Bonnemaison (carrer de Sant Pere Més, Baix 7, 08003 Barcelona).


Us demanem que confirmeu la vostra assistència adreçant-vos al correu (Necessites javascript per veure aquest correu-e).

Congrés Internacional 80 anys de la Batalla de l'Ebre

La URV (Universitat Rovira i Virgili) i l'Associació Amics i Amigues de l'Ebre organitzen un congrés internacional per poder presentar nous estudis i noves investigacions focalitzades en els fets ocorreguts durant la Batalla de l'Ebre. El nostre director, el Dr. Agustí Colomines, forma part del comitè científic d'aquests congrés.

L'any 2018 es commemora el 80è aniversari de la Batalla de l'Ebre, un dels esdeveniments històrics més rellevants que han tingut lloc a les Terres de l'Ebre durant el passat segle XX. Aquest episodi, sagnant i tràgic, conjuntament amb tota la Guerra Civil Espanyola, va marcar un punt d'inflexió al nostre territori. La Batalla de l'Ebre és el màxim exponent d'aquesta lluita i moltes poblacions i els nostres avantpassats es van convertir en testimonis de la tragèdia de tots dos bàndols i en protagonistes d'un patiment que no va acabar de cap manera amb el final de les hostilitats.

De la Batalla de l'Ebre se n'ha parlat molt, i tot i això, encara hi ha molt per dir. Amb aquesta intenció, hem posat en marxa l'organització del congrés "80 anys de la Batalla de l'Ebre". Per això volem facilitar un espai de coneixement i de debat, on no es repeteixin aspectes històrics ja explicats amb escreix, sinó que generi una visió propera, contrastada i més innovadora a l'hora d'explicar aquells fets.

El format del congrés combinarà ponència amb comunicacions i també es realitzaran visites guiades i comentades per espais significatius. El programa és e´següent:

28 de Setembre

Tarda
Acreditacions i lliurament de materials.
Acte solemne d'inauguració del congrés.
Ponència marc per Josep Sánchez Cervelló. (Universitat Rovira i Virgili – Tarragona).

29 de Setembre

A partir de les 9:30 h
Ponència 1 «Desfeta d'Aragó i arribada de les tropes franquistes a Vinaròs» per Pedro Rujula (Universidad de Zaragoza).
Ponència 2 «Les ofensives del Segre» per Jaume Claret Miranda (Universitat Oberta de Catalunya).
A partir de les 16 h
Ponència 3 – «Línia XYZ» per Vicent Grau (Universitat Jaume I).
Ponència 4 – «Consideraciones militares de la Batalla del Ebro» pel Coronel José Romero Serrano – Madrid.

30 de Setembre

A partir de les 9:30 h
Ponència 5 «La actuación de les servicios de inteligencia ante la Batalla del Ebro» per Fernando Puell de la Villa(Presidente Càtedra General Gutierrez Mellado – UNED).
Comunicacions.
A partir de les 16 h
Visita als espais de la Batalla de l'Ebre.

5 d'Octubre

Tarda
Ponència 6 «La Sanitat durant la Batalla de l'Ebre» Josep Munté (historiador Universitat Rovira i Virgili).
Comunicacions

6 d'Octubre

A partir de les 9:30 h
Ponència 7 «La caiguda de la república a la zona centre» per Miquel Santacreu (Universitat d'Alacant).
Ponència 8 «Caiguda de Catalunya, refugiats i exili» per Pelai Pages (Universitat de Barcelona).
A partir de les 16 h
Ponència 9 «Vida local al front de guerra i refugiats» (a concretar).
Ponència 10 «Literatura, premsa i filmografia de la Batalla de l'Ebre». Per Daniel Arasa (Periodista i historiador).
Ponència 11 «Ecos do Ebro na imprensa portuguesa» per Clara Serrano (Professora de la Universitat de Coïmbra).
Comunicacions.

7 d'Octubre

A partir de les 9:30 h
Activitat.
Taula rodona sobre «els efectes de la Batalla de l'Ebre» per Rosa Montlleó, Agustí Colomines, Maria Manuela Tavares Ribeiro, Josep Maria Solé i Sabaté, Josep Sànchez Cervelló i Roc Salvadó (moderador).

Cloenda del Congrés

 

El congrés se celebrarà a: 

Auditori Felip Pedrell

Passeig de Ribera, 11

43500 Tortosa

Telèfon 977510535

La tercera sessió del cicle Doblement invisibles està dedicada a "Les dones solidàries" i es parlarà de la Sra. Pepita Casanellas i de la Sra. Maria Llorença Llong, amb intervencions a càrrec del Dr. Antoni Tort, professor de la Universitat de Vic, i el Sr. Rossend Doménech, corresponsal d'El Periódico a Roma.

L'acte se celebrarà el 26 de setembre, a les 18,30 h., a la Cuina de l'Espai Francesca Bonnemaison (c/ Carrer de Sant Pere Més, Baix 7, 08003 Barcelona), organitzat per la Càtedra i l'Institut Català de les Dones amb el suport de la Diputació de Barcelona

Preguem que confirmeu assistència adreçant-vos al correu (Necessites javascript per veure aquest correu-e).

El blog del GRENPoC

www.nacionalitats.com